Quan ens trobem satisfets no voldríem que res canviés, que res ens privés d’aquest estat de pau i satisfacció; però la vida és un canvi constant. Ja ho deia el filòsof grec Heràclit: “La guerra és el pare de totes les coses”, entenent per guerra el constant conflicte (polemos) entre els contraris.
És evident que en una relació de parella la polèmica i el conflicte sorgeix de tant en tant (en alguns casos, sovint), perquè cada membre de la parella no té per què coincidir en tot ni compartir exactament els mateixos interessos. El conflicte, com deia Heràclit, és present en tot el que és quotidià i, per tant, normal que també visiti la parella. L’alarma només s’hauria de disparar si els conflictes s’enquisten, si generen rancúnies i ferides irresolubles, i si apareixen amb una freqüència que no ens permet recuperar-nos emocionalment. Però en si mateix, el conflicte -entenent-lo com a crisi- és una oportunitat per conèixer-nos millor, per créixer en la mesura que anem descobrint l’altre i anem fent-nos cada vegada més hàbils en empatia i assertivitat. De fet, els desequilibris són els reptes que ens permeten avançar en la vida, madurar i adquirir un major nivell de consciència i saviesa.
Créixer amb la parella és com caminar. Quan caminem i allarguem una cama es genera una situació de desequilibri momentani que es resol quan l’altra cama avança a la primera; acció que torna a crear un nou desequilibri que serà resolt amb la següent passa. I així progressivament. Aquesta constant situació de desequilibri i equilibri és el que ens permet avançar a la vida. Però caminar exigeix una sincronia entre les dues cames -i de fet, la resta del cos-.
Potser hauríem d’entendre que un conflicte amb la parella és una oportunitat d’avançar junts cap a un propòsit comú, que és la felicitat compartida. Un conflicte reclama resolució, és a dir, trobar una situació posterior d’equilibri. Perquè sigui possible trobar una solució satisfactòria per ambdós calen tres coses fonamentals.
- Comunicació: Jo tinc interessos personals i te’ls faré saber perquè no els hagis de suposar -per evitar que et confonguis-, però també vull que m’expliquis quins són els teus per tenir-los en compte.
- Confiança: Sé que aquest camí el farem junts i que puc comptar amb tu, perquè ens estimem i ens cuidem.
- Compromís: Jo compto amb tu, però et demostraré que tu també pots comptar amb mi i faré el possible per trobar una solució en la qual tots hi guanyem.
Que puguem dir: aprofito cada oportunitat per conèixer-te una mica millor i demostrar-te que veritablement m’importes
