Si la vida depengués de les nostres decisions racionals, faria temps que els éssers humans hauríem desaparegut de la faç de la terra. La vida, per sort, depèn de mecanismes que no podem controlar i que fan possible que les espècies procreïn i es desenvolupin. La nostra vida, de fet, està regida en la seva major part per processos inconscients i irracionals. Som molt menys lliures del que pensem. Cada vegada hi ha més estudis científics que demostren que l’inconscient ens condiciona i dirigeix el nostre pensament racional i la presa de decisions. Una premissa inexorable de l’inconscient és que sempre impulsa a la repetició. De fet, la nostra vida està marcada profundament per les repeticions transgeneracionals inconscients.
Quan una persona vol canviar alguna conducta o fer les coses de manera diferent a com les ha fet fins llavors, però hi ha un impuls intern que li ho impedeix, com si no tingués permís o una força superior a la seva voluntat l’impulsés en sentit contrari, el més probable es que es trobi davant d’un condicionant transgeneracional que actua a manera d’un MANDAT que no pot desobeir, a menys que estigui disposada a suportar una feixuga càrrega de CULPABILITAT.
Tots hem nascut en el si d’una família. Pertànyer a ella implica formar part d’un sistema d’individus que estan connectats per llaços invisibles i intemporals. Tant és que no hàgim conegut a tots els nostres ancestres. D’alguna manera, encara que no igual per a tots, som receptacles de les seves experiències i, sobretot, dels deutes morals i dels assumptes que van deixar inconclusos en les seves vides.
La nostra personalitat i la de qualsevol se sustenta sobre tres pilars:
- Les experiències viscudes, molt especialment en la infantesa i la primera joventut.
- Les expectatives dels nostres pares i el que van projectar en nosaltres durant el temps en què encara no teníem domini del llenguatge (incloent-hi la concepció i la gestació).
- Els llegats inconscients familiars que provenen dels nostres ancestres.
Allò que ve de més lluny és més inconscient i, en ser menys controlable i detectable, ens condiciona encara amb més força que allò que coneixem. Si volem ser lliures, necessitem descobrir el que ens condiciona i, per tant, restringeix el nostre lliure albir.
L’estudi de l’arbre genealògic ens ofereix la possibilitat de conèixer-nos millor i d’entendre perquè de vegades ens sentim predestinats a l’infortuni (no tenir èxit econòmic, no saber trobar el nostre lloc a la família o a la societat, repetir relacions de parella tòxiques, etc.), a l’hora que ens ajuda a connectar amb els recursos que també ens han estat llegats.
