EL PODER DE LES PARAULES
Al principi era la Paraula… Així comença el primer llibre de l’Antic Testament. Amb la capacitat d’articular paraules va ser possible el desenvolupament de les capacitats racionals de l’ésser humà. Per això un prestigiós lingüista nord-americà del segle passat va dir que el llenguatge és el motlle del pensament. Sense llenguatge, sense paraules, el pensament tal com el concebem avui dia no seria possible.
La paraula és una arma carregada de futur, deia el poeta Gabriel Celaya. Sí, una arma que, una vegada disparada, genera conseqüències. Amb ella podem enaltir una persona, empoderant-la i animant-la a creure en si mateixa; o podem aniquilar les seves esperances atacant-la amb un comentari devastador. També les paraules que ens dirigim a nosaltres mateixos, la manera com ens parlem, tenen efecte. Si usem contra nosaltres mateixos pensaments (paraules silencioses) negatius, la nostra autoestima, motivació i autoconfiança cauran en picat. En canvi, si tenim pensaments positius de nosaltres mateixos, ens animem, reconfortem i guanyem confiança.
L’any 1939, Wendell Jhonson, un psicòleg de la Universitat d’Iowa, va voler demostrar que la tartamudesa no era un problema fisiològic (anomalia cerebral) com que era condicionada per pressions externes. Durant cinc mesos va dur a terme un experiment amb 22 nens i nenes d’un orfenat, alguns amb problemes de parla i altres que no, i els va dividir en dos grups. Al primer, se’ls donava constantment missatge d’ànims, dient-los que cada vegada parlaven millor, que s’expressaven molt bé. Amb el segon grup era tot el contrari: reiteradament se’ls ridiculitzava o se’ls castigava, i els deien tartamuts. Mentre que els infants del primer grup guanyaven confiança i milloraven amb el temps, el segon grup no va fer res més que empitjorar, i fins i tot nens i nenes que al principi no patien cap mena de problema van començar a mostrar problemes d’inseguretat, retraïment i símptomes d’ansietat.
Les seqüeles per als nens del segon grup van ser desastroses. Conscients del mal que havien provocat, la Universitat va amagar aquest estudi durant dècades. L’any 2001 una revista va donar a llum l’experiment de Jhonson que es va batejar amb el nom d’Estudi Monstre. Uns anys després, l’estat d’Iowa va haver d’indemnitzar a aquestes persones (ja ancianes) amb un milió de dòlars per les seqüeles psicològiques de l’experiment.
Estem envoltats de paraules, a totes hores. En les nostres converses, les notícies, els nostres propis pensaments… Quin impacte tenen totes aquestes paraules en nosaltres i en els altres? Són missatges amorosos i encoratjadors, o pel contrari missatges que parlen de desesperança, de temor, de ràbia? Com et parles a tu mateix/a i sobretot… com parles als teus éssers estimats?
