Una pregunta clau: Voldries estar amb algú en qui no confies plenament? La resposta de la majoria estic segur que és negativa. Tot i això, passa que de vegades no confiem plenament en la nostra parella. La causa pot ser diversa: Intuïm que no és del tot confiable, o jo soc desconfiat de mena, o les meves experiències passades em porten a desconfiar d’entrada. Per altra banda, vivíem en una societat on la desconfiança s’ha instal·lat com un filtre que limita l’experiència. Els pares eduquen sovint més en la desconfiança que en la confiança: desconfiança cap al propi fill (cosa certament molt greu) i desconfiança cap als estranys i determinades situacions.
Alguna vegada us he parlat del model de la casa de la parella ideal. Aquesta casa, simbòlicament, consta d’uns fonaments: la CONFIANÇA. El primer pis és la COMUNICACIÓ. El segon, l’AFECTE i la TENDRESA. El tercer la SEXUALITAT. I, en darrer lloc, la coberta: el COMPROMÍS.
Per què considero que la confiança és el fonament de la parella? Perquè sense confiança la por surt a passejar i ens atrapa, i les nostres ferides emocionals es posen en estat d’alerta, ja què tots en portem alguna, d’un tipus o un altre: rebuig, humiliació, traïció…
Com diu un refrany popular, no només hem de ser honestos sinó demostrar-ho. Sovint no ens posem en la pell de l’altre i no som prou conscients de com poden afectar els nostres actes als altres. De vegades som massa inconscients, o agosarats, o poc empàtics, o impulsius. L’orgull també és una actitud que bloqueja la nostra sensibilitat i capacitat d’escolta. De fet, l’orgull (que no l’amor propi), és un verí per a les relacions. L’origen de l’orgull sovint és la por que ens fereixin si les nostres vulnerabilitats queden al descobert. L’orgull porta severitat, rigidesa, fredor. Una cosa és preservar la dignitat i una altra molt diferent sentir que tinc la veritat o que soc més que l’altre.
Una relació de parella s’ha de cuidar si volem que duri. Això vol dir, conèixer la parella i tenir presents les seves necessitats. Evidentment que això no ha de comportar la submissió i la pèrdua de llibertat personal, ans al contrari, sinó respectar a l’altre tant com em respecto a mi mateix/a.
La confiança s’enforteix amb una bona comunicació, honesta, oberta, transparent. Quan la comunicació falla, la confiança se’n ressent: pensem que l’altre ens amaga alguna cosa, que ens fereix amb la paraula o simplement que no li importa el nostre benestar.
Les parelles que troben moments tranquils per parlar, per compartir el que fan i el que senten, tenen més probabilitat d’aconseguir la complicitat necessària perquè la relació sigui satisfactòria i plaent pels dos.
