Els lligams de sang són els més forts que existeixen. Tots pertanyem a la família on hem nascut i no podem renunciar-hi, ni que vulguem, perquè és un vincle genètic que no podem canviar. El que sí que podem fer és excloure’ns i distanciar-nos, encara que això comporta també les seves conseqüències.
Amb la família i molt especialment amb els pares i els avantpassats tenim un vincle molt intens que els especialistes anomenen lleialtat. Aquesta lleialtat és quelcom inconscient i té relació amb la supervivència i la conservació de l’espècie, pel fet que hi ha un deute inconscient, instintiu, amb aquells que ens han donat la vida i ens han criat. Perquè, indefectiblement, també l’ésser humà és un animal mamífer i gràcies als instints podem sobreviure.
Molts estudis científics avalen la teoria de la lleialtat familiar; des dels estudis de Konrad Lorenz sobre l’empremta, fins als més moderns de les neurones mirall. La qüestió és que aquestes lleialtats ens “obliguen” repetir de manera automàtica les conductes dels nostres pares i ancestres, que esdevenen així un patró familiar. La major part de les vegades no en som prou conscients d’aquesta repetició, però m’hi trobo molt sovint en tallers i teràpies que els pares acaben reconeixent que continuen repetint els modus operandi de generacions anteriors, fins i tot quan s’havien dit a si mateixos de joves que de cap manera els repetirien. La raó és que, com he dit, les vincles sanguinis són els més forts que existeixen.
Repetir cegament aquests patrons implica continuar propagant conductes que poden no ser les millors en l’actualitat, per a nosaltres mateixos in pels nostres fills. Podem honrar els nostres ancestres i acceptar que no van poder o saber fer les coses d’una altra manera, però nosaltres, com a éssers humans, podem posar llum a aquest llegat familiar i decidir què i com viure.
Si voleu comprovar de quina manera aquests patrons us continuen condicionant, un exercici que proposo és fer un llistat de les competències i les deficiències conductuals de pare i mare, i després comprovar quants ítems d’aquesta llista també us caracteritzen a vosaltres. Normalment el resultat és sorprenent.
Cal posar-hi consciència en tot això perquè, en la mesura que hi posem la voluntat, podem crear nous patrons, més funcionals, que els rebuts en herència. La dificultat és que, aquestes lleialtats són tan inconscients, que sovint necessitem la intervenció d’un professional per a reconèixer-les i superar les resistències a no seguir-les. Però, de fet, aquest és un exercici de responsabilitat vers les noves generacions que ens segueixen. No pot existir llibertat sense responsabilitat.
