Cada família disposa d’una comptabilitat pròpia on es registren les experiències viscudes i no viscudes pels seus membres, generació darrera generació: anhels, traumes, èxits, fracassos… Tothom, pel fet de pertànyer a una família porta gravat de forma inconscient aquest registre. L’arbre genealògic seria quelcom similar a un extracte bancari, on queda constància dels ingressos i dèbits que cada membre de la família ha fet.
Nosaltres no som com som per casualitat. Tenim una manera de ser marcada per l’herència transgeneracional i biològica que hem rebut a través dels nostres pares, però que es remunta moltes, moltes generacions enrere.
En les cultures ancestrals era molt habitual conèixer la història dels avantpassats i honrar-los. Tradicionalment se sabia que allò que s’honra et beneeix. El dia de Tot Sants és una solemnitat cristiana que recull aquesta tradició ancestral, amb la finalitat d’honrar la memòria dels que ens han precedit. Per desgràcia, el veritable significat s’està perdent i en el seu lloc ens hem inventat una festa de fantasmes i por, Halloween, que res t’he a veure amb el sentit original de la celebració.
Avui en dia hi ha un culte exacerbat a l’individualisme. Les famílies estan tan marcades per frustracions i lluites que sovint algunes persones giren la cara a la seva família d’origen, amb la creença –ingènua– de què allò que no es mira no afecta. Però això no és així; pertanyem a la família fins que el darrer dia de la nostra vida i, per avançar cap al futur, és convenient tenir el passat ben ordenat. La ràbia i la crítica cap als nostres pares i ancestres, és un llast a la vida, que dificulta tenir èxit, bé sigui en l’àmbit professional, de parella o familiar. Quan tenim certes dificultats que es repeteixen al llarg de la nostra vida fàcilment pot passar que portem un “programa” familiar inconscient que ens boicoteja.
Sanar el nostre arbre genealògic “intern” és una necessitat per a un mateix i també per a no traspassar “programes” nocius a les generacions posteriors; tanmateix, per aprofitar la força i els recursos dels nostres avantpassats.
Pregunteu-vos què saben els vostres fills dels seus avantpassats, avis, besavis… Una activitat que recomano és que construïu l’arbre genealògic familiar i expliqueu als vostres fills com van viure als seus avantpassats; cerqueu fotos, imatges, episodis de vida que en facin referència. Els secrets, allò que no es diu o s’amaga, té un poder més gran del que pensem. Cal portar llum a l’arbre familiar, per a què aquest ens il·lumini. A nosaltres i als nostres fills.
