Potser coneixeu el darrer informe PISA, Programa per a l’Avaluació d’alumnes de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic), que es realitza cada tres anys i avalua les competències en Matemàtiques, comprensió Lectora i Ciències en joves estudiants de 15 i 16 anys. Enguany, els resultats han demostrat una davallada important en aquestes competències, tant a Espanya com, en general, a la resta de països desenvolupats. Catalunya ocupa un dels darrers llocs entre les Comunitats Autònomes espanyoles i per sota de la mitjana de la UE.
Segons alguns experts, la pandèmia i les mesures de confinament adoptades són causa directa d’aquesta disminució de competències, així com les inestables polítiques educatives dels governs i la manca de recursos destinats a l’Educació.
Aquest descens de les habilitats acadèmiques coincideix amb una altra dada important, el creixent augment de trastorns mentals en els joves, fonamentalment relacionats amb l’ansietat i la depressió. Cal que ens preguntem tots QUÈ ESTÀ PASSANT? Quin greu problema està afectant els joves d’avui dia que els resta motivació i entusiasme, no només pels estudis, sinó per sentir-se vius i proactius?
A parer meu, que és compartit per altres estudiosos de la pedagogia i la psicologia infanto-juvenil, hi ha dues causes essencials:
- Estem vivint una crisi, no només social, sinó fonamentalment familiar. Els pares cada vegada es desentenen i deleguen més en l’escola i els professionals docents la tasca d’educar als seus fills. No podem oblidar que és en la família on es planten les llavors educatives més importants en l’ànima i la ment de les persones. Per això, cal destinar TEMPS i revisar el nostre sistema de VALORS. Cal donar exemple de compromís i cooperació. I els primers que han de donar exemple són els pares.
- En segon lloc, la fonamental comprensió lectora és un apartat específic d’una àrea de més ampli abast, que és la COMUNICACIÓ. Els pares hem d’aprendre a comunicar-nos entre nosaltres mateixos i també amb els nostres fills. La tendència a comunicar-nos virtualment, a distància, amb continguts banals i de curta durada, està empobrint les habilitats per relacionar-nos. El “postureig” va quallant en la ment dels joves, els quals acaben convertint-se en un pobre mirall de les expectatives, totalment estèrils, de la societat. I aquí es perden i no es troben a si mateixos, caient molts d’ells en una crisi d’identitat profunda.
Com a pares i responsables de l’educació dels nostres fills ens cal prendre mesures: Hem d’estar al seu costat, jugar amb ells, explicar-los contes, escoltar-los, pensar críticament, experimentar la vida amb il·lusió i alegria.
