Hi ha qui diu que un nen arriba a la vida com si fos una mena de pissarra en blanc; tanmateix, el teu fill ha vingut al món —o vindrà—, amb diverses herències: una herència genètica, la dels seus pares, i una herència transgeneracional que recull els programes, els traumes, les riqueses i les creences de tots els seus ancestres. Al llibre que un nen porta sota el braç en néixer, encara que quedin moltes pàgines per escriure, ja molts hi han escrit abans que els seus pares.
Una cosa que cal tenir en compte necessàriament, i que sovint s’ignora, és que la vida prenatal influeix en gran mesura en el desenvolupament del nen i en el camí cap a l’adultesa, fins i tot en la propensió a adquirir malalties futures. Nombroses investigacions ho demostren. El benestar matern afecta el desenvolupament del nen des de la mateixa concepció, per la qual cosa és convenient crear durant l’embaràs un bon “ambient fetal”. Factors que exerceixen una bona influència al fetus són la meditació i la música, així com una alimentació sana i el descans adequat.
Perquè el teu fill creixi cal que el passat l’impulsi i no el retingui. Només si mira endavant i la seva atenció no està atrapada en el passat —per exemple, en els conflictes no resolts dels pares—, aquest jove fill creixerà i anirà més enllà d’on els seus pares i avantpassats van arribar. I això serà així si li dones permís per créixer.
Què significa, per tant, créixer? Des del meu punt de vista vol dir adquirir els recursos que fan a un ésser humà autònom i l’ajuden a separar-se a poc a poc del niu familiar que l’ha protegit quan ho necessitava. Mentre els pares mostren als seus fills les arts del vol harmoniós i segur, les ales dels fills s’enforteixen. Volar, quan les ales són vigoroses i han assolit la talla necessària, no és cap problema, ja que la natura ens ha dotat de les capacitats necessàries per fer-ho. En qualsevol cas, la força per anar endavant sempre ens ve de la vida que ens han donat els que ens van precedir.
Doncs no oblidem que SENSE ARRELS NO HI HA ALES. Tenir arrels fortes i nutritives significa honorar els nostres ancestres: respectar-los, no jutjar-los, i recollir-ne les forces i els recursos per anar cap a la vida, sense voler resoldre els assumptes de la gent gran. Així, la vida s’expandeix i creix amb FORÇA.
Extracte del primer Capítol del llibre “¡ESCÚCHAME, PAPÁ!”, de pròxima publicació.
