Ocupar el nostre lloc com a pares

Els pares, de vegades, patim “absentisme” familiar. Altres vegades, volem “repicar campanes i anar a processó”.

Com a pares hauríem de considerar la diferència entre educar i instruir. Als pares correspon la criança i l’educació dels fills. La criança fa referència a atendre les seves necessitats fisiològiques i emocionals bàsiques: abric, alimentació, llar, protecció, vincle… Educar fa ensenyar habilitats socials i ètiques per relacionar-se amb el món i els seus iguals: respecte, responsabilitat, honestedat, amabilitat, empatia …

Instruir és aportar les competències i els coneixements tècnics i culturals necessaris perquè, en el futur, una persona pugui exercir un ofici o una professió qualificada. Evidentment, aquesta tasca podrien desenvolupar-la els pares si estiguessin preparats per fer-ho i tinguessin temps; però, evidentment, això no passa pràcticament mai.

Sovint trobo pares més preocupats en la instrucció dels fills que en l’educació dels seus valors i en la cura de l’ambient emocional de casa seva. A aquests pares els pregunto si aquest és l’ordre de prioritats que desitgen. Altres vegades passa també que els pares critiquen o desautoritzen precisament aquelles persones —professors i professores— en les quals han delegat la tasca de la instrucció dels seus fills, menyscabant la seva autoritat.

Sense ordre no hi ha vida. La família, que està al servei de la vida, té un ordre intern que cal mantenir perquè es pugui desenvolupar i créixer de manera sana. Quan l’ordre no es manté apareix un desequilibri.

Probablement no t’hagis plantejat mai que per ser bon pare cal primer ser bon fill. “Bon fill” no és aquí un concepte moral; no vol dir obeir cegament els nostres pares o justificar tot el que fan. La “bondat” aquí fa referència a saber ocupar el nostre lloc com a fills en el sistema familiar del qual procedim. Si nosaltres mirem amb orgull o judici els nostres pares, no ocuparem el nostre lloc respecte a la família d’origen, i això pot comportar fàcilment que tampoc sapiguem ocupar el nostre lloc com a pares.

Renegar dels nostres orígens és renegar de nosaltres mateixos. No acceptar allò que hi va haver implica no acceptar allò que hi ha. I no acceptar allò que hi ha porta a no acceptar allò que hi haurà. L’acceptació ens allibera de càrregues. El judici ens lliga al jutjat.

El lloc de la humilitat és el primer que hauríem d’ocupar. I encara que sembli el contrari, aquesta ens torna forts, molt més que l’orgull. Perquè l’orgull és un gegant amb els peus de fang —és a dir, sense arrels—.

Extracte del segon Capítol del llibre “ESCÚCHAME, PAPÁ!”, de propera publicació.

Comparte el artículo:

A què juguem?

Quan ens relacionem amb algú, ho fem sempre adoptant un rol, una actitud, una postura. Podem presentar-nos com una persona simpàtica, desconfiada, servicial, autoritària, víctima, etc.,  segons el moment i

La comunicació tòxica

La comunicació serveix per entendre’ns. Malgrat que això ho sabem tots, sovint amb la comunicació ens fem mal. El que hauria de ser una eina per millorar la convivència, de

Ocupar el nostre lloc com a pares

Els pares, de vegades, patim “absentisme” familiar. Altres vegades, volem “repicar campanes i anar a processó”. Com a pares hauríem de considerar la diferència entre educar i instruir. Als pares

Sense arrels no hi ha ales

Hi ha qui diu que un nen arriba a la vida com si fos una mena de pissarra en blanc; tanmateix, el teu fill ha vingut al món —o vindrà—,

On ets, pare?

Estem vivint aires de canvi. Necessitem noves paternitats, fruit de noves masculinitats, i la família és l'espai primigeni on cal produir en primer lloc aquest canvi. Necessitem pares compromesos, que

El camí de la prosperitat i l’èxit

Sense dubtes, tu que llegeixes aquestes línies voldries ser feliç. I si tens fills, segur que també ho desitges per a ells. Però, quin és el secret per esdevenir exitós? 

El repte de començar de nou

L’any 2019 es van celebrar a Catalunya aproximadament 27.000 matrimonis, mentre que es van registrar uns 17.000 divorcis. Aproximadament 6 de cada 10 matrimonis acaben en ruptura i la duració

Sexualitat i adolescència

La sexualitat és per a la majoria de les persones un aspecte essencial i molt especialment en les relacions de parella. L’adolescència, a partir dels canvis que genera la pubertat,

Tenir èxit a la vida

El concepte d’èxit és absolutament subjectiu, depèn de l’escala de valors de cadascú. Hi ha qui valora més el prestigi, altres l’estatus social o econòmic, altres la tranquil·litat o els

S’educa igual a tots els fills?

Com a pares íntegres que volem ser, en cas de tenir més d’un fill, voldríem donar les mateixes oportunitats a tots ells i, per tant, educar-los de la mateixa manera.

Temps de crisi: Qui soc?

En temps d’incertesa, la seguretat és un estat desitjat. Aquesta és una característica dels temps que vivim, especialment perquè actualment la incertesa afecta la salut, un valor molt preuat. Ara

Demanar o exigir?

Qui demana és perquè espera rebre. Per demanar cal haver-se guanyat el dret a fer-ho i una llei sagrada que ens ensenya la vida és que quan es trenca l’equilibri

Uso de Cookies Usamos cookies para proveerte del servicio y funciones propuestas en nuestra página web y para mejorar la experiencia de nuestros usuarios.    Ver Política de cookies