Estem vivint aires de canvi. Necessitem noves paternitats, fruit de noves masculinitats, i la família és l’espai primigeni on cal produir en primer lloc aquest canvi. Necessitem pares compromesos, que exerceixin la seva funció amb ganes, amb consciència, amb compromís. Només així la nova generació d’homes i dones podrà actuar de manera més responsable, més amable amb els altres i amb aquest planeta que ens acull. Necessitem un canvi de mentalitat, que incumbeix tant homes com dones.
La paternitat neix al mateix moment que comença la gestació del fill. Cal que el pare pari especial atenció a la mare, tant durant l’embaràs, com el puerperi i la lactància del nadó; però també a la criatura que ha estat concebuda. Ja des de l’embaràs es pot connectar amb el fill i crear vincles a través del tacte i la veu.
El fill aprèn a ser home mirant el pare. La funció del pare contribueix a la construcció del pensament autònom del fill, perquè som cos i ment. El cos es gesta a l’úter de la mare després de la concepció, però la ment requereix la col·laboració dels dos progenitors. També el pare exerceix una influència decisiva a la vida de les filles. La filla aprèn el model de masculinitat que el pare li transmet, a partir del qual construirà la seva imatge d’home. La manera com un pare s’ha relacionat amb el seu pare s’estendrà, per passiva o per activa, a la paternitat futura del fill, generant-se un impuls que es trobarà amb els impulsos transgeneracionals de la mare.
No es tracta d’entrar en competència amb la mare, sinó de col·laborar-hi, aportant cadascun la funció que li correspon. El pare ha d’assumir-ne proactivament la funció. El pare convida a l’exploració, a la projecció social, a deixar el niu amb determinació i seguretat. El pare ajuda el fill a descobrir el seu lloc a la societat, per això té una ascendència gran a les eleccions futures que el fill o la filla prendrà en la seva integració laboral. Amb el pare miro el món amb una perspectiva diferent de la de la mare. No es tracta de modelar els nostres fills, sinó acompanyar-los i ser testimonis de com construeixen dia a dia la seva identitat.
El perill, com sempre, és la manca de temps. Si marxes aviat de casa i tornes quan els teus fills ja estan sopats o fins i tot dormint, o estàs sempre pendent del mòbil, on ets pare? Quin model rebran els teus fills?
Pare, uneix-te a la gran revolució!
