Sense dubtes, tu que llegeixes aquestes línies voldries ser feliç. I si tens fills, segur que també ho desitges per a ells. Però, quin és el secret per esdevenir exitós?
L’èxit és un concepte absolutament subjectiu. Hi ha qui associa l’èxit als diners, al prestigi, a ser estimats… Tots anhelem la felicitat, associada a l’èxit, però molta gent no se sent satisfeta amb la vida que té.
La prosperitat és una experiència molt sensible i profundament condicionada per l’entorn familiar en el qual creixem, per les expectatives i límits que han projectat els nostres pares sobre nosaltres i pels llegats inconscients del sistema familiar.
Voldria resumir les claus de l’èxit en tres punts, que presentaré com tres preguntes essencials a les quals cal trobar una resposta adient.
- D’on vinc? En psicologia sistèmica diem: “Sense arrels, no hi ha ales”. Els factors intrínsecs de les persones, invisibles, són els que fan possible els avenços externs, visibles a la vida. Els nostres orígens i el que som prové del llinatge familiar que és el que diposita en nosaltres els talents i alhora les creences limitadores del tipus “els diners estan maleïts” o “el treball ho és tot”. Cal reconèixer als ancestres, donar-los un lloc apropiat al cor, perquè l’energia de vida no es bloquegi i estigui disponible per a créixer. Tanmateix, cal deixar anar les creences limitants, a les que sovint ens adherim inconscientment per lleialtat familiar.
- Qui sóc? Tota persona té un potencial enorme i només desplega una part de les seves capacitats. Cal creure en un mateix i decidir en funció dels propis valors. Autoestima i confiança són els conceptes claus. Si a la infància hem rebut missatges que ens desmereixen, probablement arrossegarem un pobre concepte de nosaltres mateixos que ens robarà motivació, resiliència i determinació.
- A on vaig? Qui no sap què vol no podrà gaudir amb el que troba. Cal tenir un propòsit a la vida, encara que a posteriori vulguem canviar-lo. Si no tenim somnis ni tenim il·lusió, no invertirem els nostres talents per aconseguir res, ja que, en definitiva, tot ens serà igual. Sovint hem estudiat o triat una professió per satisfer als pares. Greu error!
Sempre és convenient revisar la nostra vida, com a pares, per a no repetir els mandats cecs que ens venen de la nostra família d’origen. Donant a cadascú el seu lloc i donant-nos permís per a prendre el nostre, facilitarem que els nostres fills puguin desplegar les seves capacitats intrínseques i anar més lluny d’on hem arribat nosaltres.
