És meravellosa la capacitat de resiliència de l’ésser humà. Els clients que em consulten em donen proves sovint. Una crisi pot ser una gran oportunitat: un conflicte de parella, una baixa laboral, un revés econòmic… Les conseqüències finals d’una determinada situació, agradable o no, dependrà de com gestionem allò que ens ha passat. De vegades ens sentim atrapats en una determinada situació, però moltíssimes vegades som més lliures del que creiem ser. Malgrat això, per exercir la llibertat amb consciència primer necessitem alliberar-nos dels nostres propis condicionants mentals. La manera com expliquem quelcom que hem viscut demostra si ens col·loquem en el paper de víctima passiva o de responsable proactiu.
“Els qui vam viure als camps de concentració recordem els homes que anaven pels barracons consolant els altres, donant-los el seu últim tros de pa. Potser eren pocs en nombre, però oferien proves suficients que a l’home se li pot prendre tot, menys una cosa: l’última de les llibertats humanes —escollir l’actitud d’un mateix en qualsevol conjunt de circumstàncies—, per a decidir el seu propi camí.”
Aquest paràgraf pertany al cèlebre llibre de Viktor Frankl, psicòleg austríac, “L’home a la recerca de sentit”, on narra les terribles experiències viscudes en els camps de concentració nazis, com Auschwitz.
En aquesta obra, l’autor descriu la capacitat humana de mantenir la llibertat interior i la dignitat. Ningú et pot privar de la llibertat de triar l’actitud que vols adoptar davant la vida, fins i tot en les pitjors circumstàncies.
Viktor Frankl ens explica que quan un ésser humà perd la dignitat, perd la seva condició humana. Per això, els nazis utilitzaven diferents estratègies per destruir aquesta dignitat als que consideraven inferiors: entre d’altres, substituir el seu nom per un número. Al Viktor li van donar el número 119.104.
Tenir una vida digna implica fer-se responsable de les decisions que prenem. La víctima necessita sentir-se digne i creure en la seva capacitat de resposta per sortir del bucle mental i emocional que l’empresona. Sempre tenim més d’un camí a seguir, encara que la ment no ho vegi.
El camí a l’èxit no depèn d’estar bé o malament, sinó de com reaccionem a allò que ens passa.
Però sovint prenem decisions quan no toca; per exemple, quan estem en la cresta o en el fons de l’onada emocional. La intel·ligència emocional implica dues coses: saber identificar les emocions que ens genera una determinada situació i tenir la capacitat de triar entre les diferents opcions disponibles; és a dir, no reaccionar reactivament sinó amb serenitat. Per això, de vegades convé parar, retirar-se un temps de les influències de terceres persones, respirar i prendre perspectiva (bàsicament emocional), per a després reflexionar i actuar en conseqüència.
