Les grans corporacions i empreses saben que per mantenir-se competitives necessiten invertir en investigació i desenvolupament. La base d’aquesta estratègia és la creativitat. L’ésser humà necessita ser creatiu, no tant en un sentit estètic sinó pràctic. La creativitat és un recurs necessari per adaptar-se als reptes que ens presenta la vida i per resoldre problemes, ja que ens permet provar les coses amb nous punts de vista. Sense creativitat seríem com mosques que intenten travessar el vidre d’una finestra sense explorar nous camins.
Els pares eduquen, crien, protegeixen, suporten als fills…, però sabent que algun dia aquests volaran del niu i se n’hauran de sortir sols per superar reptes i resoldre conflictes. De fet, abans que s’independitzin la vida ja els posa en aquesta tessitura. De vegades, tenim molt interès en què els nostres fills aprenguin la lliçó –que sovint depèn molt de la memòria–, però els coneixements memorístics i la informació no els ajudaran tant a tenir èxit a la vida com l’esperit creatiu. La creativitat és essencial per a la supervivència humana.
La imaginació i la confiança són claus per a la creativitat, ja que donen aquell punt d’atreviment al pensament i a l’acció per a provar coses noves. Els nens neixen curiosos, com exploradors desitjosos d’experimentar. Respecte a la confiança… arriben a aquest món confiats i així continuen fins que la por els roba l’espontaneïtat. Per tant, ja tenen en si mateixos el germen de la creativitat. En relació amb això, als pares més porucs els diria: el que importa no és no cometre errors, sinó aprendre d’ells. Per al nen, la vida és una aventura creativa.
La confiança és potser el que diferència més clarament el concepte de creativitat entre Orient i Occident. A Occident relacionem més la creativitat amb invenció i resolució de problemes, té més a veure amb el fer; a Orient es relaciona més amb la capacitat d’adaptació i el respecte cap a l’entorn, té a veure amb l’ésser.
Com diu Daniel Goleman, en el seu llibre El espíritu creativo (Ed. Zeta), “Nuestra experiencia de la creatividad en la infancia modela gran parte de lo que hacemos en la adultez, desde el trabajo hasta la vida familiar”. I afegeix: “El espíritu creativo incipiente se alimenta del aliento y se marchita con la crítica”. Per això és millor aplaudir l’esforç que premiar o jutjar els resultats.
Perquè una criatura desenvolupi la seva creativitat, necessita temps, oportunitats, confiança i valor. Aquest any, a la meva carta als Reis de l’Orient, els he demanat aquests quatre regals per a tots els nens i nenes del món. Papis, deixeu-los gaudir d’aquests regals, si us plau, durant tot l’any!
