TU ofens, JO reacciono

Ens sentim ofesos quan una persona diu o actua d’una manera que ens fereix. Bàsicament, hi ha tres camins per gestionar els conflictes que tenim amb altres persones (no necessàriament fills): el del nen frustrat, el del pare corrector i el de l’adult assertiu. Segons triem un camí o un altre, les conseqüències seran molt diferents.

La primera reacció és la més habitual. Sorgeix de la ràbia de sentir-nos tractats injustament. La conducta de l’altra persona atempta contra la nostra dignitat i desperta en nosaltres un sentiment de frustració i ira. Si ens mengem aquesta frustració i no diem res, adoptem el paper de nen ferit, humiliat i desvalgut; si reaccionem impulsivament, descarregant dramàticament en l’altre la nostra ira, dolor o queixa, assumim el paper de nen rebel i contestatari.

La segona reacció esdevé després d’un procés de racionalització: ens sentim ofesos, però mantenim les formes i no descarreguem la ràbia sinó que la transmutem en alliçonament, advertint a l’ofensor del seu comportament inapropiat i el corregim, per tal que s’adoni del seu error i actitud desconsiderada i ofensiva. Nosaltres no caiem tan baix com l’ofensor i, mantenint el cap altiu, ensenyem i exigim les formes correctes.

En els casos abans descrits, excepte si callem i ens empassem la frustració, traiem el nostre dit acusador i el projectem com una pistola cap a l’altre, a qui considerem culpable. De vegades, combinem magistralment la rebequeria i la correcció, per deixar a l’altre ben planxat tot pensant: “si queda fotut és perquè s’ho mereix, per desconsiderat”.

El tercer camí és el de l’assertivitat. Parteix del saber que sense ferida no hi ha ofensa. És un punt de partida més madur que els anteriors. Ja no reacciona des del TU (el que tu has fet o dit), sinó des del JO (el que jo sento), reconeixent que existeix un dolor intern generat per una necessitat que no ha estat respectada. Aquesta necessitat no atesa pot ser el respecte, la confiança, el tracte just, l’amor, l’acceptació… Fins i tot, si ens coneixem bé, podem reconèixer una especial sensibilitat interna a certes conductes dels altres, deguda a experiències del passat que ens han provocat una ferida d’abandonament, injustícia, humiliació, rebuig o traïció. Llavors, passem a gestionar l’ofensa com un adult assertiu: sense agressivitat, amb serenitat, podem parlar de com ens sentim i passar a demanar a l’altre un tipus de conducta que no ens fereixi. Aquesta és una manera constructiva de parlar des de l’adult. Tant de bo poguéssim triar també aquest camí quan ens sentim “maltractats” pels fills.

Comparte el artículo:

El repte de començar de nou

L’any 2019 es van celebrar a Catalunya aproximadament 27.000 matrimonis, mentre que es van registrar uns 17.000 divorcis. Aproximadament 6 de cada 10 matrimonis acaben en ruptura i la duració

Sexualitat i adolescència

La sexualitat és per a la majoria de les persones un aspecte essencial i molt especialment en les relacions de parella. L’adolescència, a partir dels canvis que genera la pubertat,

Tenir èxit a la vida

El concepte d’èxit és absolutament subjectiu, depèn de l’escala de valors de cadascú. Hi ha qui valora més el prestigi, altres l’estatus social o econòmic, altres la tranquil·litat o els

S’educa igual a tots els fills?

Com a pares íntegres que volem ser, en cas de tenir més d’un fill, voldríem donar les mateixes oportunitats a tots ells i, per tant, educar-los de la mateixa manera.

Temps de crisi: Qui soc?

En temps d’incertesa, la seguretat és un estat desitjat. Aquesta és una característica dels temps que vivim, especialment perquè actualment la incertesa afecta la salut, un valor molt preuat. Ara

Demanar o exigir?

Qui demana és perquè espera rebre. Per demanar cal haver-se guanyat el dret a fer-ho i una llei sagrada que ens ensenya la vida és que quan es trenca l’equilibri

Buscant a papà i a mamà

La cerca de parella respon a diverses necessitats pròpies de la nostra condició de mamífers evolucionats, com són la comunicació, l’afecte i la sexualitat. La comunicació, que permet compartir experiències

Orgull o dignitat

L’enamorament té data de caducitat. Segons estudis realitzats recentment, l’enamorament -en la seva màxima intensitat- no acostuma a anar més enllà dels nou-cents dies. Evidentment, aquesta és una data estadística

Resiliència: torna a aixecar-te

Els pares volem que els fills creixin forts i sans. La fortalesa és més una qüestió mental que física. La resiliència –junt amb l’empatia i l’assertivitat– són competències emocionals i

Eines per a la comunicació: l’assertivitat

Quelcom que sovint apareix quan hi ha conflictes amb els fills són els crits. De fet, el nivell de decibels de la nostra comunicació és un bon indicador de l’estat

Eines per a la comunicació: L’empatia

Les competències emocionals són habilitats que ens permeten relacionar-nos amb altres persones de manera satisfactòria, tant per a nosaltres com per als altres, així com establir activitats cooperatives. Això és

Ritus de trànsit per a adolescents

Fa uns anys vaig fer un viatge per Kènia i Tanzània. Una de les moltes coses que em va sorprendre d’aquells països africans va ser veure grups de joves adolescents

Uso de Cookies Usamos cookies para proveerte del servicio y funciones propuestas en nuestra página web y para mejorar la experiencia de nuestros usuarios.    Ver Política de cookies