L’any 2019 es van celebrar a Catalunya aproximadament 27.000 matrimonis, mentre que es van registrar uns 17.000 divorcis. Aproximadament 6 de cada 10 matrimonis acaben en ruptura i la duració mitjana de la unió matrimonial ronda els setze anys. Aquestes estadístiques no tenen en compte, però, les unions de parelles estables de fet, la dissolució de les quals jurídicament és molt més senzilla.
És evident que la majoria de les persones al nostre país han tingut més d’una relació de parella al llarg de la seva vida. La manera com es transita d’una relació que es trenca a una de nova és important en molts sentits, i més si es tenen fills. Tots aquells aspectes que no queden resolts o tancats d’anteriors relacions, influeixen en les posteriors, com càrregues que s’arrosseguen i resten energia i disponibilitat per a la nova relació.
Tot procés de ruptura requereix transitar un període de dol. Sovint, el dol ja s’ha viscut en bona part durant la convivència, ja que el distanciament i el desafecte precedeixen a la ruptura definitiva. Tant si la separació es viu amb frustració, com un alliberament o com una fugida endavant, el dol s’ha de poder viure i tancar correctament.
Com o quan podem dir que una relació s’ha tancat? Mentre existeixi rancúnia, tristesa o culpabilitat acusadora no podem dir que la relació s’ha tancat del tot. Mentre no puguem mirar al passat amb acceptació ni puguem assumir que tant els moments satisfactoris com la frustració són una construcció conjunta, arrossegarem una ràbia o una culpabilitat que ens mantindran atrapats encara en l’antiga relació: el nostre cor no haurà sanat i no estarà encara plenament disponible per a una parella posterior.
Tota relació és una oportunitat d’aprenentatge i comporta moments satisfactoris i insatisfactoris. A banda de l’acceptació del que va passar, fins i tot en contra del desig personal que la relació prosperés, dos aspectes indiquen que una relació s’ha tancat:
-
- Agrair a l’anterior parella tot el bo que ens va aportar. L’agraïment és el millor antídot contra la perniciosa culpabilitat.
- Haver après de cada repte que la relació ens va plantejar. L’aprenentatge evitarà tornar a prendre decisions poc encertades.
Per altra banda, cal no oblidar que, si tenim fills, tant durant el procés de ruptura de l’antiga relació com a l’hora d’iniciar una de nova, els fills tenen la prioritat i els adults s’han d’adaptar a les seves necessitats. Cal que sempre els fills tinguin un espai exclusiu de vivència i comunicació sense interferències amb cadascun dels seus respectius progenitors, encara que aquests s’hagin unit després a una nova parella.
