La sexualitat és per a la majoria de les persones un aspecte essencial i molt especialment en les relacions de parella. L’adolescència, a partir dels canvis que genera la pubertat, és una etapa marcada per l’exploració de la sexualitat, pròpia i compartida. Tanmateix, considerar que la sexualitat comença a l’adolescència és un error. Les bases d’una sexualitat sana comencen en el mateix moment de néixer.
La necessitat de socialitzar és una característica dels éssers humans que ens ve del fet de ser mamífers. A l’adolescència, aquesta necessitat adquireix un component sexual important, motiu pel qual la majoria dels joves volen donar una imatge atractiva.
Més enllà de ser instrument per a la procreació de l’espècie, en els éssers humans la sexualitat té dos components associats: el plaer i l’estima. En la mesura que aquests dos aspectes es puguin viure de manera associada i natural, fomentarem experiències sexuals saludables. Quan algú creix en un entorn familiar on no s’associa el contacte físic amb la relaxació, el plaer i l’amor, apareixen els problemes sexuals. Per això és tan necessari pels nadons el contacte físic, a través de carícies i abraçades. Amb aquests intercanvis amorosos i respectuosos posem bases sanes per a la futura sexualitat dels nostres fills.
Els pares sovint es preocupen per les conseqüències de la sexualitat dels seus fills quan aquests arriben a l’adolescència. Molts recorren a sermons moralistes i a sembrar por, especialment a les noies, el col·lectiu a priori més vulnerable. Si poguessin, aquests pares tatuarien al cervell de les seves filles la frase “NO és NO”.
Un adolescent necessita informació sobre la sexualitat, però, més que reprimir-se o amagar-se per por, el que necessitarà a la vida és una bona autoestima, seguretat i valors que l’ajudin a prendre bones decisions. L’autoestima i la seguretat són conseqüència d’un vincle segur amb els pares. Cal que aquests satisfacin les necessitats bàsiques del nen, des del primer dia de vida, dedicant-los temps, atencions i valoracions positives però no exagerades.
Els fills adolescents, encara que no ho demostrin obertament, continuen necessitant el suport dels pares i un entorn familiar de seguretat. Però això, ho sabem, s’ha de construir abans amb bones pràctiques educatives i de criança. El mateix passa amb la comunicació. Aquesta no pot començar d’un dia per l’altre si abans no s’ha construït.
Respecte als valors, el RESPECTE, la DIGNITAT i la RESPONSABILITAT són claus per a no caure en pràctiques sexuals de risc (físic o psicològic). Amb respecte podem exigir el mateix tracte digne que oferim als altres. ¿Fomenteu prou aquests valors en el si de la família?
