L’arribada d’un fill comporta per a molts pares (amb P) una sensació d’exclusió, fins i tot d’abandonament, conseqüència d’adoptar una actitud massa infantil. Això, afegit a la por de no poder o no saber participar en l’educació dels seus fills, de no tenir un lloc ben clar i reconegut en el sistema familiar, reestructurat després de l’embaràs i el naixement d’un fill, pot generar una sensació de desafecció respecte a aquest, alhora que un cert distanciament respecte a la parella. L’home pot sentir que la complicitat que existia amb ella s’ha debilitat.
Però aquests sentiments no són inevitables, ans al contrari. Quan hi ha implicació, el sentiment d’exclusió no té lloc. Això vol dir adoptar una posició d’adult, posicionant-se davant del fill, respecte a l’altre progenitor, en un pla d’igualtat moral i d’implicació equiparable.
Potser com a pare penses que la naturalesa no t’ajuda a establir vincles forts amb els teus fills. Potser creus que les hormones ajuden més la dona que l’home; però això és només una creença. Hi ha investigacions que demostren que també les hormones ajuden el gènere masculí.
Potser has sentit a parlar de l’oxitocina. Se la coneix com l’hormona de l’amor, i juga un paper molt important a l’establiment dels vincles emocionals. Exerceix una influència directa en les relacions amoroses (de tota mena), les conductes prosocials, especialment parentals, i les sexuals. Les dones alliberen grans quantitats d’oxitocina durant l’embaràs, el part i la lactància. En aquesta etapa, aquesta “inundació” hormonal les predisposa a ser cuidadores dels fills. En els éssers humans, s’ha detectat una concentració superior d’oxitocina al plasma sanguini en aquelles persones que diuen que estan enamorades. mentre que persones diagnosticades de trastorns de l’espectre autista (amb dificultat de relacionar-se, per tant) presenten un nivell menor en sang).
Doncs bé, investigacions recents realitzades a Israel han demostrat que els homes que tenen cura dels fills experimenten el mateix increment en sang d’oxitocina que les dones. També el cervell mamífer —l’amígdala— s’activa en la mateixa mesura. Això demostra l’efecte de retroalimentació que suposa la cura i l’atenció dels fills: A més dedicació, més motivació interna a continuar fent-ho.
Aleshores, com està el teu nivell d’oxitocina a la sang? Ser pare no és una excusa. Tu pots generar un lligam tan fort amb el teu fill com ho fa la mare. Simplement has de ser-hi, implicant-te amb completa predisposició en la criança i educació del teu fill o filla.
Extracte del Capítol 4 del llibre “¡ESCÚCHAME, PAPÁ!”, de pròxima publicació.
