Psicologia sistèmica i Coaching

Durant aquest període de confinament
SESSIONS ONLINE
** 20 % descompte **

608 77 26 36

Sortir de viatge, mirant per la finestra

Salir de viaje, mirando por la ventana

Ja és curiós això! Havia decidit començar el viatge d’aquest blog en aquests dies i vet aquí que em trobo (ens trobem) confinat a casa; només podem sortir a comprar, passejar el gos (no els nens) o per fer feines que el Govern ha declarat com essencials. La causa és el (maleït per molts) coronavirus.

La majoria us haureu preguntat quin sentit té tot això: una pandèmia, mesures dràstiques d’aïllament, paralització de l’activitat econòmica, convivència permanent forçosa pels que viuen acompanyats, els nens tancats a casa, la gent gran morint… I la resposta a aquesta pregunta és múltiple: que si conxorxa farmacèutica, que si interessos econòmics ocults, que si el planeta ha decretat un “PAREU, QUE EM NETEJO”… En qualsevol cas, és cert que trobar el sentit d’allò què passa tranquil·litza, a menys que el descobriment auguri un futur encara pitjor, clar! Però què passa si no obtenim una resposta clara, si no acabem de trobar-hi el sentit.

La incertesa acostuma a provocar angoixa, amb major o menor mesura, degut a la por que l’acompanya. També es contagia, com els virus. I aquests dies els mitjans de comunicació s’hi estan abonant en això. Encara que la gent intenta mantenir-se tranquil·la, quan surts al carrer a comprar, per exemple, sents aquesta presència inefable de la por en el metre de distància que hem de mantenir entre persona i persona o en la dificultat de mirar-nos als ulls per temor a si aquell o aquells seran portadors del virus.  A més, les xarxes van plenes de notícies que no són precisament tranquil·litzadores.

Una altra cosa curiosa és que la por afecta negativament al sistema immunitari, per la qual cosa els porucs esdevenen més vulnerables a patir la malaltia (que no el contagi, cosa que ens afecta a tots per igual). Per tant, sembla evident que una bona vacuna (no sé si la millor) és la que prové de la CONFIANÇA.

Tant la por com la confiança són sentiments que generen els seus pensaments consonància, encara què de caràcter diferent. La primera de tipus catastrofista i de resistència; la segona de tipus esperançador i encoratjador. Els pensaments, a més, esperonen les emocions i els sentiments, els quals seran d’un “color” o un altre en funció dels pensaments que els generen. Precisament són les emocions negatives que de forma exponencial genera la por les que acaben malmetent el sistema immunitari i afavorint la malaltia.

Què tal, doncs, si cuidem la nostra activitat mental, els nostres pensaments? Quan confiem que el que passa té un sentit, encara que no el copsem del tot, i que la vida ens porta allò que necessitem per aprendre i créixer, llavors mirem per la finestra i veiem els núvols creuar el cel, la vida com despunta en cada arbre i la calidesa de l’amor que sentim pels que estant a prop i pel que, malauradament, es troben més lluny.

Confiar és una assegurança de vida. No assegura què passarà, però sí que ens prepara per afrontar el que passi amb l’esperit tranquil, amb tots els nostres recursos disponibles per aprofitar les oportunitats que tota crisi comporta.

Amb tot això, encara que aquests dies no ens han prohibit mirar per la finestra, recordeu allò que diu el Tao Te King: “Sense mirar per la finestra podem conèixer els Camins del Cel”.

Comparte el artículo:

Uso de Cookies Usamos cookies para proveerte del servicio y funciones propuestas en nuestra página web y para mejorar la experiencia de nuestros usuarios.   
Privacidad