Ritus de trànsit per a adolescents

Fa uns anys vaig fer un viatge per Kènia i Tanzània. Una de les moltes coses que em va sorprendre d’aquells països africans va ser veure grups de joves adolescents de les ètnies massai caminant sols per camins pedregosos sense un rumb aparentment definit, vestits amb el típic atuell que els distingeix: capes marrons i vermelles i sandàlies, moltes d’elles fetes amb gomes de neumàtic reciclat. Em van explicar que aquells grupets de nois estaven passant el ritual de pas de la infantesa a l’adolescència, per convertir-se en guerrers massais, els moran. D’aquesta manera comencen a assumir certes responsabilitats vers el seu poble, aprenen  a ocupar un lloc dins l’estructura social de la tribu, alhora que adquireixen una lleialtat de per vida vers els seus congèneres iniciats.

Més enllà de les qüestions ètiques d’aquestes pràctiques (alguns d’ells qüestionables a ulls de la moral occidental definida per la Declaració Universal dels Drets Humans), és ben cert que sostenen una determinada estructura que dóna una seguretat i un sentit vital als membres d’aquells pobles en la mesura que fomenten uns determinats valors.

A Occident aquests costums pràcticament s’han perdut. No hi ha ritus de pas. Dissortadament,  potser el que més podria semblar-se al pas als costums dels adults seria el lliurament del mòbil. Aquests nous costums tenen els seus pros i els seus contres. Avui dia veig molts joves adolescents perduts, sense gaire motivació, i sense poder-se imaginar un lloc il·lusionant en aquesta societat de maquillatge i consum exacerbat. I em pregunto si, malgrat el que jo considero un pas evolutiu el fet de poder transcendir certs costums atàvics, no haurem perdut alguna cosa pel camí.

Com més implicats estiguin els joves socialment (entenent com a social la dimensió de poble i cultura, però sobretot la familiar), més sòlida serà l’estructura psíquica que els farà sentir que a la vida tenen un lloc valuós que els està esperant. Però els pares, sovint, transmetem als fills desídia o menfotisme per les causes socials.

Crec que el primer àmbit on els fills -especialment a l’adolescència- poden trobar un lloc útil és a la família. En la mesura que, pas a pas, van implicant-se en les responsabilitats i en la presa de decisions que afecten a la família, i aprenen a negociar i a opinar al respecte, van fent el pas al món dels adults. I així, un dia, sense adonar-se, hauran fet el trànsit, sense violències ni més dolor que el d’aprendre que de vegades cal cedir una mica pel bé comú.

 

Comparte el artículo:

Temps de crisi: Qui soc?

En temps d’incertesa, la seguretat és un estat desitjat. Aquesta és una característica dels temps que vivim, especialment perquè actualment la incertesa afecta la salut, un valor molt preuat. Ara

Demanar o exigir?

Qui demana és perquè espera rebre. Per demanar cal haver-se guanyat el dret a fer-ho i una llei sagrada que ens ensenya la vida és que quan es trenca l’equilibri

Buscant a papà i a mamà

La cerca de parella respon a diverses necessitats pròpies de la nostra condició de mamífers evolucionats, com són la comunicació, l’afecte i la sexualitat. La comunicació, que permet compartir experiències

Orgull o dignitat

L’enamorament té data de caducitat. Segons estudis realitzats recentment, l’enamorament -en la seva màxima intensitat- no acostuma a anar més enllà dels nou-cents dies. Evidentment, aquesta és una data estadística

Resiliència: torna a aixecar-te

Els pares volem que els fills creixin forts i sans. La fortalesa és més una qüestió mental que física. La resiliència –junt amb l’empatia i l’assertivitat– són competències emocionals i

Eines per a la comunicació: l’assertivitat

Quelcom que sovint apareix quan hi ha conflictes amb els fills són els crits. De fet, el nivell de decibels de la nostra comunicació és un bon indicador de l’estat

Eines per a la comunicació: L’empatia

Les competències emocionals són habilitats que ens permeten relacionar-nos amb altres persones de manera satisfactòria, tant per a nosaltres com per als altres, així com establir activitats cooperatives. Això és

Ritus de trànsit per a adolescents

Fa uns anys vaig fer un viatge per Kènia i Tanzània. Una de les moltes coses que em va sorprendre d’aquells països africans va ser veure grups de joves adolescents

Vinyes i educació

Des que tinc ús de raó –i d’això no fa tant–, m’he adonat que la naturalesa és sàvia. Fa un temps vaig tenir l’oportunitat de visitar unes caves al país

La parella: cosa de tres

Fa molts anys, un bon amic va comentar un dia: “la relació de parella és un compromís d’interessos”. Jo me’l vaig quedar mirant-lo sorprès, però amb el temps he comprovat

La llar, un espai de benestar

Curiosament un dels negocis que ha tingut més èxit en aquest temps de pandèmia ha estat la venda de mobles. Ens hem hagut de quedar sense vacances per poder invertir

La ment, un mirall…

A mitjans de la dècada del 90, un grup de científics italians van fer un descobriment sorprenent: les neurones mirall. Aquestes neurones cerebrals tenen una doble funció: per una banda,

Uso de Cookies Usamos cookies para proveerte del servicio y funciones propuestas en nuestra página web y para mejorar la experiencia de nuestros usuarios.    Ver Política de cookies