Els pares volem que els fills creixin forts i sans. La fortalesa és més una qüestió mental que física. La resiliència –junt amb l’empatia i l’assertivitat– són competències emocionals i socials que tots necessitem per relacionar-nos satisfactòriament amb els altres i tenir èxit en tots els àmbits de la vida.
Quan un nen aprèn a caminar, no només adquireix una habilitat motriu, sinó que aprèn a ser resilient. Cada vegada que cau i s’aixeca, aprèn que una caiguda no ho és per sempre i que amb esforç podrà superar els reptes que la vida li portarà.
Els minusvàlids que practiquen esport són exemple de resiliència. També els pares que, encara que ningú els ha donat un manual d’instruccions, s’equivoquen però hi tornen amb l’esperança de fer-ho millor la següent vegada. També els treballadors a l’atur que es reciclen mentre busquen feina. En definitiva, tots aquells que aprofiten les crisis per a aprendre i continuar creixent.
La resiliència és la capacitat de superar les adversitats. És la capacitat de no caure en el lament inútil i trobar les forces per continuar i superar-se. Crec no equivocar-me si suposo que aquesta és una qualitat que voldríeu pels vostres fills i filles.
Algunes claus essencials per a assolir resiliència són:
- Autoconfiança: Perquè els fills confiïn en si mateixos, cal que sentin que els pares confien en ells. El menyspreu acaba instal·lant un pensament molt perillós: “no sóc vàlid”.
- Acceptar el dolor: Cal ser conscient dels propis estats emocionals i que el dolor existeix, encara que és passatger. Quan qüestionem allò que els nens senten amb frases de l’estil “Au, que no n’hi ha per tant!”, generem inseguretat emocional i dubtes sobre un mateix. Per gestionar bé una emoció, primer cal reconèixer-la.
- Admetre els errors: Els adults ens costa admetre que ens equivoquem per por a perdre l’autoritat. L’autoritat es basa en la saviesa, no en la raó. L’orgull dels pares torna orgullosos als fills. Tots hem nascut amb el dret a equivocar-nos. Si els fills s’equivoquen, la reparació instrueix, el càstig frustra.
- Aprofitar els reptes: Un repte superat motiva i enforteix l’autoestima. La sobreprotecció, donar les coses mastegades, evita l’oportunitat d’aprendre i, per tant, per a créixer. Com quan un nen cau… li podem donar la mà, però l’esforç per aixecar-se el farà ell.
- Flexibilitat: La resiliència requereix flexibilitat davant els canvis, saber triar altres opcions quan una no funciona. Ser flexible no vol dir ser submís. Quan ens encaparrem en alguna acció que no funciona, deixem de ser flexibles.
