Una pregunta que molts filòsofs han intentat respondre és: Existeix una única realitat? La física quàntica, fins i tot, la respon quan diu que la realitat que observem és influïda per la nostra pròpia manera d’observar.
Probablement, no hi ha una única realitat, però sí moltes maneres d’explicar-la. De fet, aquesta diferent manera d’explicar les coses és sovint font de conflicte amb els altres. La ment és molt obtusa i, com un paracaigudes, només funciona quan s’obre. La nostra necessitat de tenir raó malmet moltes vegades una relació.
Però hi ha veritats subjectives (les que crec) i veritats malicioses (que no se les creu ni qui les expressa). Avui dia, una de les preocupacions que genera la intel·ligència artificial és la capacitat de crear relats malèvolament falsos.
Molts professors em comenten que avui dia ja no poden posar treballs teòrics als alumnes perquè aquests recorren a la intel·ligència artificial per fer-los. Calen altres mètodes d’avaluació. Per altra banda, les xarxes socials estan infectades de notícies enganyoses i d’anuncis manipulats informàticament on persones prestigioses o populars fan publicitat de productes que no coneixen o expressen opinions que no són seves. Cada vegada serà més difícil distingir la veritat. Aquest és un cost que sembla que haurem de pagar en aquesta era cada vegada més digitalitzada. Els nostres fills, evidentment, viuen i creixen en aquest món tan incert. Ben segur, els pares tenim una feina a fer perquè no esdevinguin víctimes de tots aquests paranys.
En primer lloc, sembla responsable facilitar l’accés als joves a tot aquest món digital, no de manera incontrolada o automàtica, sinó en la mesura que esdevenen més conscients i responsables.
En segon lloc, cal fomentar en ells el pensament crític, la capacitat de preguntar-se si això que veuen o escolten és verdader, bo i útil (els tres garbells de Sòcrates).
Donat que el llenguatge és el vehicle que utilitzen les nostres idees per recórrer el món, com més ric és el llenguatge d’una persona, més capacitat té per analitzar el contingut de qualsevol discurs. Però, malauradament, també molts docents i educadors em parlen del retrocés que estan patint les noves generacions en l’àrea del llenguatge.
El llenguatge s’estimula a través de la comunicació, que, com ja sabem, és la capacitat d’entendre l’altre i de fer-nos entendre. Per això necessitem temps, que sembla que a molts pares els falta. Escolta, explica, no només des del cap, sinó fonamentalment amb la pell i el cor. Som mamífers! Permet que els teus fills expressin opinions diferents de la teva i busca el consens, sempre que sigui possible.
