Llibertat i compromís

Llibertat i compromís

En aquests dies de confinament, la nostra llibertat es veu limitada. Ens trobem en unes circumstàncies en les quals l’Estat limita molts drets i deures dels ciutadans. Hi ha persones que ho troben bé, perquè aquestes retallades poden evitar un mal major que afectaria la salut de les persones. Però hi ha també molta gent que considera que la llibertat és un dret sagrat, que cada vegada estem més limitats i controlats, i que el govern de torn aprofita aquesta crisi per incrementar el seu poder, per altres motius molt menys saludables.

Aquesta reflexió em porta a pensar en la llibertat personal i de quina manera la relació de parella l’afecta o la constreny, especialment aquests dies que la convivència és pràcticament absoluta per a moltes parelles.

Fa uns anys, el psicòleg americà Robert Stenberg va proposar una interessant teoria triangular sobre l’amor (no sobre l’amor triangular, ¡clar!).

Segons ell, l’amor consumat, és a dir, més “complet”, és el resultat de la comunió perfecte de tres component: passió, intimitat, i compromís. La passió és el desig de l’altre, que busca la unió física i/o emocional; la intimitat és el coneixement de l’altre i la confiança del que és, del que fa i del que sent; el compromís és la voluntat de mantenir el vincle i l’assumpció de la responsabilitat per perpetuar l’afecte. La passió és l’element més ràpid i alhora el més efímer, mentre que el compromís és el que requereix més temps per a consolidar-se. Els seus estudis li van permetre concloure que les parelles més estables al llarg del temps eren aquelles que demostraven un grau més alt de compromís.

Ara bé, en aquesta teoria on queda la llibertat? Res diu d’ella o, si més no, no li dóna un paper preponderant. Però sabem que una relació de parella saludable és aquella presidida per un alt nivell de llibertat. L’exigència, l’aferrament, la dependència en definitiva, no ens fa feliços perquè dipositem en la parella la responsabilitat de la nostra pròpia felicitat. Com més responsabilitzem a la parella del nostre benestar, més frustració podrem sentir, perquè posem el destí de les nostres vides en mans d’una altra persona. La por a l’abandonament o a la solitud ens torna vulnerables i dependents, no ens fa lliures. I com la por és l’antítesi de la confiança, quan aquesta por s’instal·la en el nostre cor no ho fa sola, sinó acompanyada de la suspicàcia i la gelosia. Llavors l’angoixa apareix tard o d’hora. Per tant, potser caldria preguntar-nos si estem amb parella per una decisió plenament lliure o, en canvi, per una qüestió de necessitat i dependència. En aquest segon cas, encara que no hi hagi plena llibertat, mentre la parella compleixi les nostres expectatives res trontollarà. Però si les expectatives es trenquen.. llavors patirem.

Fins a quin punt són excloents la llibertat i el compromís? Sembla que la llibertat hauria de ser quelcom “lliure” –valgui la redundància – de qualsevol mena de compromís.

Potser la resposta la té Paulo Coelho quan diu: “La llibertat no és l’absència de compromisos, sinó l’habilitat de triar i comprometre’m amb allò que és millor per a mi.”

Per tant, si trio viure en parella o tenir una família, què tal si m’hi comprometo veritablement?

(PhotoThanks: Ignacio Ceballos)

Comparte el artículo:

Sense arrels no hi ha ales

Hi ha qui diu que un nen arriba a la vida com si fos una mena de pissarra en blanc; tanmateix, el teu fill ha vingut al món —o vindrà—,

On ets, pare?

Estem vivint aires de canvi. Necessitem noves paternitats, fruit de noves masculinitats, i la família és l'espai primigeni on cal produir en primer lloc aquest canvi. Necessitem pares compromesos, que

El camí de la prosperitat i l’èxit

Sense dubtes, tu que llegeixes aquestes línies voldries ser feliç. I si tens fills, segur que també ho desitges per a ells. Però, quin és el secret per esdevenir exitós? 

El repte de començar de nou

L’any 2019 es van celebrar a Catalunya aproximadament 27.000 matrimonis, mentre que es van registrar uns 17.000 divorcis. Aproximadament 6 de cada 10 matrimonis acaben en ruptura i la duració

Sexualitat i adolescència

La sexualitat és per a la majoria de les persones un aspecte essencial i molt especialment en les relacions de parella. L’adolescència, a partir dels canvis que genera la pubertat,

Tenir èxit a la vida

El concepte d’èxit és absolutament subjectiu, depèn de l’escala de valors de cadascú. Hi ha qui valora més el prestigi, altres l’estatus social o econòmic, altres la tranquil·litat o els

S’educa igual a tots els fills?

Com a pares íntegres que volem ser, en cas de tenir més d’un fill, voldríem donar les mateixes oportunitats a tots ells i, per tant, educar-los de la mateixa manera.

Temps de crisi: Qui soc?

En temps d’incertesa, la seguretat és un estat desitjat. Aquesta és una característica dels temps que vivim, especialment perquè actualment la incertesa afecta la salut, un valor molt preuat. Ara

Demanar o exigir?

Qui demana és perquè espera rebre. Per demanar cal haver-se guanyat el dret a fer-ho i una llei sagrada que ens ensenya la vida és que quan es trenca l’equilibri

Buscant a papà i a mamà

La cerca de parella respon a diverses necessitats pròpies de la nostra condició de mamífers evolucionats, com són la comunicació, l’afecte i la sexualitat. La comunicació, que permet compartir experiències

Orgull o dignitat

L’enamorament té data de caducitat. Segons estudis realitzats recentment, l’enamorament -en la seva màxima intensitat- no acostuma a anar més enllà dels nou-cents dies. Evidentment, aquesta és una data estadística

Resiliència: torna a aixecar-te

Els pares volem que els fills creixin forts i sans. La fortalesa és més una qüestió mental que física. La resiliència –junt amb l’empatia i l’assertivitat– són competències emocionals i

Uso de Cookies Usamos cookies para proveerte del servicio y funciones propuestas en nuestra página web y para mejorar la experiencia de nuestros usuarios.    Ver Política de cookies