La parella: cosa de tres

Fa molts anys, un bon amic va comentar un dia: “la relació de parella és un compromís d’interessos”. Jo me’l vaig quedar mirant-lo sorprès, però amb el temps he comprovat quanta raó tenia. Aquest comentari tan poc romàntic, conté una gran dosi de “realitat”. De vegades, idealitzem la parella (en el fons crec que ens idealitzem a nosaltres mateixos), i considerem que el nostre amor és un amor “desinteressat”. Ho sento, però m’atreveixo a dir que pensar això és una fal·làcia! Probablement molts hi estareu d’acord. Potser més encara els que fa uns quants anys que conviviu amb la mateixa parella.

Jo també tinc una frase d’aquestes “categòriques”: “l’amor és cosa de tres”. Bufa -pensareu-, què diu aquest! Doncs sí, en l’amor sempre hi ha el JO, l’ALTRE i els INTERESSOS compartits. Si no existeix un projecte i interessos compartits, l’amor no es pot expressar si no és amb una gran dosi de submissió per alguna de les parts: sotmeto els meus interessos als teus. El tercer element, per tant, no és un element de discòrdia, sinó precisament el que ens motiva per continuar compartint la vida amb una altra persona.

Diuen que estar enamorat és quelcom similar a portar ulleres de color de rosa. Alguns psicòlegs ho expressem amb paraules una mica més “tècniques”. En lloc de parlar d’enamorament, parlem d’un trastorn transitori afectiu i perceptiu per enamorament. No, no és una bajanada. Està comprovat científicament que aquest estat emocional que anomenem “enamorament” comporta un trastorn psicològic que té un ampli espectre: digestiu, del son, perceptiu, ansiós, atencional, etc. Però encara que això passi, no hem de rebutjar aquest estat com malaltís. De fet, malgrat que sovint ens altera, la joia de viure’l ho compensa. A què sí? Aquesta alteració de la percepció també està al servei de la vida, perquè ajuda, al principi, a establir un vincle més fort.

Els estudis demostren que, l’enamorament dura, per terme mig, 900 dies. I què queda després? Doncs l’amor, senzillament, amb els seus interessos compartits i renúncies. O la desavinença, clar, en funció de les nostres expectatives. És sobretot quan els nivells dels neurotransmissors de l’amor en sang disminueixen que una altra fase, més madura, pot començar per a la parella; una fase on som empesos a aprendre a escoltar-nos a nosaltres mateixos i a l’altre; on podem relacionar-nos des de l’adult i establir una relació equilibrada i un projecte compartit conscientment, o des del nen ferit o capritxós i aconseguir un desequilibri en la relació que tard o d’hora passarà factura.

Per a mi la diferència clara entre l’enamorament i l’amor és: el COMPROMÍS.

 

Comparte el artículo:

El repte de començar de nou

L’any 2019 es van celebrar a Catalunya aproximadament 27.000 matrimonis, mentre que es van registrar uns 17.000 divorcis. Aproximadament 6 de cada 10 matrimonis acaben en ruptura i la duració

Sexualitat i adolescència

La sexualitat és per a la majoria de les persones un aspecte essencial i molt especialment en les relacions de parella. L’adolescència, a partir dels canvis que genera la pubertat,

Tenir èxit a la vida

El concepte d’èxit és absolutament subjectiu, depèn de l’escala de valors de cadascú. Hi ha qui valora més el prestigi, altres l’estatus social o econòmic, altres la tranquil·litat o els

S’educa igual a tots els fills?

Com a pares íntegres que volem ser, en cas de tenir més d’un fill, voldríem donar les mateixes oportunitats a tots ells i, per tant, educar-los de la mateixa manera.

Temps de crisi: Qui soc?

En temps d’incertesa, la seguretat és un estat desitjat. Aquesta és una característica dels temps que vivim, especialment perquè actualment la incertesa afecta la salut, un valor molt preuat. Ara

Demanar o exigir?

Qui demana és perquè espera rebre. Per demanar cal haver-se guanyat el dret a fer-ho i una llei sagrada que ens ensenya la vida és que quan es trenca l’equilibri

Buscant a papà i a mamà

La cerca de parella respon a diverses necessitats pròpies de la nostra condició de mamífers evolucionats, com són la comunicació, l’afecte i la sexualitat. La comunicació, que permet compartir experiències

Orgull o dignitat

L’enamorament té data de caducitat. Segons estudis realitzats recentment, l’enamorament -en la seva màxima intensitat- no acostuma a anar més enllà dels nou-cents dies. Evidentment, aquesta és una data estadística

Resiliència: torna a aixecar-te

Els pares volem que els fills creixin forts i sans. La fortalesa és més una qüestió mental que física. La resiliència –junt amb l’empatia i l’assertivitat– són competències emocionals i

Eines per a la comunicació: l’assertivitat

Quelcom que sovint apareix quan hi ha conflictes amb els fills són els crits. De fet, el nivell de decibels de la nostra comunicació és un bon indicador de l’estat

Eines per a la comunicació: L’empatia

Les competències emocionals són habilitats que ens permeten relacionar-nos amb altres persones de manera satisfactòria, tant per a nosaltres com per als altres, així com establir activitats cooperatives. Això és

Ritus de trànsit per a adolescents

Fa uns anys vaig fer un viatge per Kènia i Tanzània. Una de les moltes coses que em va sorprendre d’aquells països africans va ser veure grups de joves adolescents

Uso de Cookies Usamos cookies para proveerte del servicio y funciones propuestas en nuestra página web y para mejorar la experiencia de nuestros usuarios.    Ver Política de cookies