La ment, un mirall…

A mitjans de la dècada del 90, un grup de científics italians van fer un descobriment sorprenent: les neurones mirall. Aquestes neurones cerebrals tenen una doble funció: per una banda, s’activen quan fem una acció (per exemple, manipular una eina); per altra banda, s’activen també quan veiem que un congènere fa aquesta mateixa acció. La seva funció, per tant, és la de reflectir l’activitat que observem, a fi de poder-la repetir més endavant.

El mecanisme de les neurones mirall demostra que som éssers que aprenem per imitació: el que veiem en un altre ésser humà el nostre cervell ho replica com si ho estiguéssim fent nosaltres mateixos. Per això aquests grups de neurones se les relaciona amb les conductes empàtiques i socials. No només ens permeten aprendre per imitació sinó que ens permeten donar sentit a les expressions emocionals de les altres persones i entendre-les. Això explica per què som tan influenciables i ens afecten els estats d’ànim i d’humor dels altres. Que un badall s’encomani, també és resultat de l’activitat d’aquestes neurones.

Quines implicacions té això en l’àmbit de l’educació? Com podeu suposar, moltes. Ja diuen: una imatge val més que mil paraules. Per això és important tenir cura de quines imatges veuen els infants. Veure violència genera violència; veure cooperació genera cooperació. 

Podem explicar als nostres fills com volem que facin les coses, els podem aconsellar, sermonejar… però el que compte més és l’exemple que veuen en nosaltres, de manera directa o indirecta. I com més reiterativa sigui la conducta dels pares, més gran serà la influència que exerciran sobre ells.

Els fills són/som molt més lleials als pares del que ens pensem. Forma part de l’instint de supervivència. Per això els animals aprenen a cercar aliment o a procrear: per imitació. Per tant, l’exemple que donem és essencial. Si els pares no escolten, els fills difícilment ho faran. Si els pares són hiperactius, els fills tindran més probabilitat de ser hiperactius. Si els pares no saben posar límits, de qui ho aprendran llavors els fills? Si els pares no es respecten entre si, els fills no aprendran a respectar-los.

Sobre aquest darrer punt, convé fer una petita reflexió. Quan existeix convivència parental, que és el més sovint durant els primers anys de vida d’un nen, el grau de solidaritat, respecte, empatia, escolta, cooperació, paciència… que els pares demostren entre sí és essencial per a l’adquisició d’aquestes habilitats socials en els fills. Però tanmateix, després d’una separació, la manera com interactuen els pares continuarà essent igualment d’essencial en la formació de la personalitat del fill comú. Els nens són fotògrafs que construeixen el seu caràcter, en gran mesura, a partir del que veuen.

Comparte el artículo:

El repte de començar de nou

L’any 2019 es van celebrar a Catalunya aproximadament 27.000 matrimonis, mentre que es van registrar uns 17.000 divorcis. Aproximadament 6 de cada 10 matrimonis acaben en ruptura i la duració

Sexualitat i adolescència

La sexualitat és per a la majoria de les persones un aspecte essencial i molt especialment en les relacions de parella. L’adolescència, a partir dels canvis que genera la pubertat,

Tenir èxit a la vida

El concepte d’èxit és absolutament subjectiu, depèn de l’escala de valors de cadascú. Hi ha qui valora més el prestigi, altres l’estatus social o econòmic, altres la tranquil·litat o els

S’educa igual a tots els fills?

Com a pares íntegres que volem ser, en cas de tenir més d’un fill, voldríem donar les mateixes oportunitats a tots ells i, per tant, educar-los de la mateixa manera.

Temps de crisi: Qui soc?

En temps d’incertesa, la seguretat és un estat desitjat. Aquesta és una característica dels temps que vivim, especialment perquè actualment la incertesa afecta la salut, un valor molt preuat. Ara

Demanar o exigir?

Qui demana és perquè espera rebre. Per demanar cal haver-se guanyat el dret a fer-ho i una llei sagrada que ens ensenya la vida és que quan es trenca l’equilibri

Buscant a papà i a mamà

La cerca de parella respon a diverses necessitats pròpies de la nostra condició de mamífers evolucionats, com són la comunicació, l’afecte i la sexualitat. La comunicació, que permet compartir experiències

Orgull o dignitat

L’enamorament té data de caducitat. Segons estudis realitzats recentment, l’enamorament -en la seva màxima intensitat- no acostuma a anar més enllà dels nou-cents dies. Evidentment, aquesta és una data estadística

Resiliència: torna a aixecar-te

Els pares volem que els fills creixin forts i sans. La fortalesa és més una qüestió mental que física. La resiliència –junt amb l’empatia i l’assertivitat– són competències emocionals i

Eines per a la comunicació: l’assertivitat

Quelcom que sovint apareix quan hi ha conflictes amb els fills són els crits. De fet, el nivell de decibels de la nostra comunicació és un bon indicador de l’estat

Eines per a la comunicació: L’empatia

Les competències emocionals són habilitats que ens permeten relacionar-nos amb altres persones de manera satisfactòria, tant per a nosaltres com per als altres, així com establir activitats cooperatives. Això és

Ritus de trànsit per a adolescents

Fa uns anys vaig fer un viatge per Kènia i Tanzània. Una de les moltes coses que em va sorprendre d’aquells països africans va ser veure grups de joves adolescents

Uso de Cookies Usamos cookies para proveerte del servicio y funciones propuestas en nuestra página web y para mejorar la experiencia de nuestros usuarios.    Ver Política de cookies