El tipus de comunicació defineix la qualitat de la relació. La comunicació ens permet contrastar les nostres idees, sentiments, opinions amb les dels altres, que no sempre coincideixen amb les pròpies.
Les bones llavors, tard o d’hora germinen i donen fruits. Cal ensenyar als fills a comunicar, a acceptar els punts de vista diferents dels seus i a negociar. Tot el que hàgim treballat en la infantesa dels fills, facilitarà l’enteniment i la convivència quan arribin a l’adolescència. Cal escoltar-los i ensenyar-los a escoltar, per aquest ordre. Aquesta és una habilitat valuosíssima que els servirà per a tota la vida.
Els infants busquen, sobretot, la satisfacció ràpida, el benestar i el plaer. Moltes vegades les actituds infantils entren en col·lisió amb el món dels adults. Aquestes controvèrsies poden convertir-se en conflictes si no aprenem a negociar amb ells.
Per aconseguir que aquests xocs esdevinguin font d’aprenentatge i no de conflicte, a molts pares recomano obrir la LLIBRETA D’ACORDS, que té exclusivament la finalitat de recollir els acords que pren la família per fer possible una convivència feliç.
Com la usarem? Sempre que hi hagi un tema que generi controvèrsia d’una manera repetida a la família, arribarem a un acord amb els fills (o amb la parella) i el recollirem per escrit i signat amb la data per tots els implicats. Cal centrar-se en conductes concretes, comportaments expressats i visibles, no en actituds generals. Alhora es pacten les conseqüències en cas d’incompliment, que han de tenir relació directa amb l’acord incomplert. Per exemple, la retirada del mòbil a un adolescent hauria de ser conseqüència només d’un mal ús de l’aparell.
Cal escoltar als fills i posar damunt la taula les necessitats de totes les parts relacionades amb el tema que genera controvèrsia. Es poden representar amb papers o objectes. Llavors, a partir del principi “tots hi guanyem”, es busca la manera de què totes les necessitats quedin cobertes i es pacta la conseqüència en cas d’incompliment.
Si els pares han de recordar algun pacte al fill, ho faran amb un comentari concret, expressat amb un to cordial. Si així i tot no es compleix, al cap d’una estona es repeteix el missatge però amb un to encara més pausat i buscant la mirada del fill o filla. Després, ja no hi ha un tercer recordatori, sinó que s’aplica la conseqüència pactada, sense excepcions (aquí els pares han de ser conseqüents i congruents amb els pactes).
Si instaureu una cultura de diàleg i negociació a la família, tots hi sortireu guanyant i us estalviareu un munt de conflictes.
