La comunicació serveix per entendre’ns. Malgrat que això ho sabem tots, sovint amb la comunicació ens fem mal. El que hauria de ser una eina per millorar la convivència, de vegades es converteix en una arma per atacar. Una paraula amable, amorosa i comprensiva pot sanar i apaivagar el dolor de l’altre; però una paraula també pot actuar com un verí, generant malestar a qui la rebi. En moltes ocasions el problema no ve tant de QUÈ diem, sinó de COM ho diem.
La comunicació tòxica és la que genera confusió o culpabilitat. Els conflictes en la parella es generen, la majoria de les vegades, per una comunicació poc clara o nociva. L’ambigüitat i l’acusació són aspectes que hauríem d’evitar sempre.
Permeteu-me que us suggereixi tres recursos que us ajudaran a mantenir una comunicació eficient:
- Concreció: Sigueu concrets quan vulgueu demanar quelcom a una altra persona. Sovint el nostre llenguatge és ambigu perquè tenim por a la reacció de l’altre o simplement perquè ens costa demanar i volem que l’altre sàpiga què necessitem sense necessitat d’expressar-ho. La comunicació d’adult a adult implica demanar allò que cadascú necessita de manera clara i respectuosa. I, això especialment dedicat als pares, no oblideu que l’ànima aprèn amb frases curtes. Els sermons cansen i dispersen l’atenció sobre allò concret que volem transmetre.
- El passat dura 24 hores: Quantes vegades no ens enroquem en discussions sobre experiències doloroses del passat que cadascú recorda o justifica de manera diferent? Treure coses del passat una i una altra vegada és una pèrdua d’energia que esdevé ineficaç i desgasta la relació. Quan passa quelcom que em desagrada, he de buscar el moment adient, que vagi bé als dos o més interlocutors, per parlar-ho amb serenitat, sense esperar que el malestar fermenti. Cal parlar quan el tema és recent, però no en calent, perquè llavors les paraules es descontrolen i fereixen.
- Eliminar del vocabulari la paraula “TU”: Una conversa saludable sobre allò que m’ha afectat o ferit cal que s’expressi des del JO, no amb el dit acusatori del TU. El que JO sento, el que JO necessito, el que JO et demano… Aquests són els tres passos de la Comunicació No Violenta. Cal centrar-se en els fets i en com m’afecten. El “tu ets…” és un míssil que va dirigit contra la identitat de l’altra persona i la fereix, per la qual cosa es posarà, probablement, a la defensiva.
Si cal, pacta amb la teva parella i fills aquestes senzilles regles. Això us estalviarà molts conflictes.
