En anteriors articles us he parlat dels trets generals que presenta la jovenalla nascuda a partir de 2010, l’anomenada generació alfa i us suggeria tenir en compte dos aspectes fonamentals per a la construcció de la personalitat d’aquests nens i nenes. En primer lloc, tenir molta cura de no projectar en ells les frustracions i inseguretats dels adults. En segon lloc, cuidar molt el vincle personal amb ells (físic/corporal, emocional, social i amb la natura).
Avui voldria parlar-vos d’altres aspectes educatius i formatius que considero essencials: la cooperació i la responsabilitat.
La digitalització de les comunicacions i l’ús de les xarxes socials comporta una progressiva pèrdua de la presencialitat. Estem anant cap a un Metavers on interactuarem a través d’avatars artificials que ens representaran a l’hora de relacionar-nos amb altres persones. Això no és ciència-ficció, això està aquí. La virtualitat dels jocs pels nens a través de les consoles i el mòbil els empeny a familiaritzar-se en aquests mons virtuals on tot és possible i sovint immediat. A més, tot el que ha comportat els confinaments i el distanciament social de la darrera pandèmia han influït molt negativament en el desenvolupament dels nens que l’han patit. És un fet constatat que aquests nens han experimentat, en general, un retard en el desenvolupament de la parla.
Tenim dos ulls, un al costat de l’altre, per poder veure el món en horitzontal i saber què passa al nostre costat, la qual cosa que ens ajuda a tenir en compte a l’altre i interaccionar-hi. Però ara la majoria de la gent fotografia el món amb el mòbil en vertical, malgrat que es pot fer també en horitzontal. És la cultura de la selfie, centrada en un mateix. De fet, ja han començat a aparèixer trastorns en la percepció d’un mateix, que clínicament s’anomena trastorn dismòrfic corporal (TDC), fruit dels filtres que apliquem als autoretrats.
Si no volem fills egocèntrics, però si amb una autoestima ben consolidada, cal que reforcem el contacte presencial i la cooperació. La cooperació és un valor que obra la nostra mirada a l’altre i fomenta la responsabilitat. Aquesta actitud s’ha de cultivar des de ben petit. La sobreprotecció aniquila la responsabilitat quan els donem tot fet. Cal motivar als nostres fills amb petits reptes que puguin assolir: recollir les joguines, desar el tovalló, ajudar a rentar un enciam o a fer un pastís, estendre la roba, etc. Tot en funció de l’edat. La salut és el resultat d’una mirada àmplia en la qual ens cuidem a nosaltres mateixos, tenint en compte als altres i l’entorn.
