La Generació Alfa comprèn els nens i nenes nascuts aproximadament a partir de l’any 2010. Més enllà de què, com tots els nens són éssers sensibles, creatius, curiosos, juganers, necessitats d’afecte…, molts presenten uns trets que els caracteritza: acostumen a ser addictes al món digital, a viure a través de les pantalles, presenten dificultats de socialització, dèficit d’atenció i concentració, ansietat, frustració…
En les darreres tres dècades, la digitalització i la tecnificació de la vida han vingut acompanyades d’inseguretat i ansietat generalitzades, baixa resistència a la frustració i un dèficit de les qualitats relacionals afectives. Podríem dir que en l’ambient hi ha un “excés d’electricitat” (neguit mental) i una “escassedat d’aigua” (fluïdesa emocional). La mala gestió del temps que fem els adults i la pressió de les crisis mundials han afectat de manera molt negativa als joves.
Avui estem a les portes del Metavers, si bé la majoria encara no comprenem les conseqüències que això comportarà. En un món hiperconnectat, la soledat i la incomprensió interpersonal pot acabar envaint la nostra ànima sense adonar-nos-en. Per això els pares hem d’estar molt amatents a les necessitats més bàsiques dels fills, encara que no les expressin verbalment. Perquè l’ésser humà és un ésser social, necessita establir vincles i sentir-se emocionalment connectat amb els altres. Què podem fer, doncs, els adults?
En primer lloc, protegir-los de les nostres pròpies frustracions i inseguretats. Si, com a adults, no sabem gestionar la ira i la por, ells seguiran, per lleialtat, el nostre exemple.
Cuida amb sensibilitat i compromís la relació amb l’altre progenitor. Cal donar exemple d’afectivitat, tendresa, empatia i bona comunicació. En això es basa el vincle. Perquè això passi evidentment cal que disposem d’un temps de qualitat per estar amb les persones que estimem. Per exemple, jugar és el millor escenari per generar alegria i complicitat. Jugues prou amb els teus fills? Els escoltes i rius amb ells prou?
Per altra banda, el contacte esdevé font de vincle. Aquí em refereixo a contacte físic (petons, carícies i abraçades), emocional (reconeixement de les emocions), social (amistat) i també molt especialment el contacte amb la natura (que desperta la sensibilitat a la bellesa i al món que no és tecnològic).
En darrer lloc, no oblidem la responsabilitat i la cooperació. Això ens fa tenir en compte als altres i sentir-nos integrants de la família com a grup de referència que ens ofereix estima i protecció.
Si cuidem tot això, la família oferirà als fills un entorn de convivència i d’experimentació saludable, compartit i protegit, que de segur necessiten sentir.
