A quina edat deixaries que el teu fill passés un cap de setmana sol a casa? A quina hora li permetries consumir alcohol? A quina edat permetries que, després de la discoteca, tornés a casa a l’hora que volgués? A quina edat permetries que usés el mòbil sense restriccions?
Considero que una bona resposta podria ser: quan hagi demostrat que pot ser responsable de regular-se i prendre decisions de forma assenyada. Ara bé, la responsabilitat es pressuposa o, tal com diu la resposta, cal ser demostrada abans?
Curiosament, de les quatre situacions esmentades, la que generalment es permet abans és la de l’ús del mòbil, precisament la que acostuma a generar més tensions entre pares i fills adolescents, tant per l’ús que fan de les xarxes socials com per l’accés a certs continguts i videojocs. No serà que pressuposem que els fills podran gestionar amb seny tota aquesta ingent quantitat de possibilitats? O és que no hem previst l’extraordinària capacitat que té el mòbil de generar conductes addictives. Si no, mirem com d’enganxats estan els adults a aquest aparell? Per a molts adults, l’ús diari del mòbil i altres pantalles no es pot mesurar en minuts, sinó en hores. Si a més hi afegim el temps que estem davant de l’ordinador (ja no per qüestions de feina) i d’altres pantalles, el temps que passem relacionant-nos amb el món a través d’una pantalla es multiplica. Si aquests són els hàbits dels adults, com pretendre que els joves no els repeteixen aquests costums, fins i tot amb escreix?
La tecnologia genera una dependència -que pot convertir-se en addicció- molt gran; massa gran perquè un cervell adolescent, que està en procés de desenvolupament, pugui gestionar-la de forma psicològicament saludable.
En primer lloc, com a pares responsables hem de donar un bon exemple; i, en segon lloc, hem d’ajudar als nostres fills a que assumeixin poc a poc les seves responsabilitats, sense sobrevalorar les seves capacitats ni donant-los una llibertat de decisió que encara no s’han guanyat.
Molts pares es troben amb seriosos problemes de contenció dels fills adolescents, perquè no han sabut prendre mesures preventives amb anterioritat i han “confiat” en la declaració de bones intensions que el jove acostuma a fer quan se li “regala” el mòbil. Però, poca broma, això és com la salut: més val prevenir que curar.
Si useu sistemes de control parental des del primer moment, us podeu estalviar a la llarga un munt de problemes. Una eina molt interessant és la que ens ofereix Family Link, una eina de Google que permet gestionar l’activitat que un menor fa del seu dispositiu mòbil, a més de supervisar-lo i protegir-lo dels riscos associats a un ús no recomanat. Entre altres coses, podreu controlar el temps d’ús, les franges horàries permeses, els programes que els fills utilitzen i les webs i continguts als quals accedeixen des del seu mòbil, monitoritzant a temps real des del vostre l’ús que en fan i tallant, amb un sol clic quan ho considereu necessari, l’accés a internet.
Ensenyeu als vostres fills que llibertat i responsabilitat sempre han d’anar bracet.
