Les competències emocionals són habilitats que ens permeten relacionar-nos amb altres persones de manera satisfactòria, tant per a nosaltres com per als altres, així com establir activitats cooperatives. Això és així perquè les competències emocionals ens ajuden a comunicar-nos millor, fent possible entendre als altres i ser entesos. La intel·ligència emocional, tan necessària per tenir èxit a la vida, es basa en aquestes capacitats. Si desitgeu que els vostres fills tinguin èxit en tots els àmbits vitals (professional, familiar, personal…) no estalvieu esforços per què adquireixen aquestes habilitats.
Hi ha tres competències emocionals especialment importants: l’empatia, la resiliència i l’assertivitat. Avui parlaré de la primera.
L’empatia és la capacitat de posar-nos en la pell de l’altre i comprendre el que sent. Una persona pensa i actua perquè en seu interior existeix una força dinàmica molt potent que el motiva: les emocions. Les emocions donen significat als fets. Entendre l’altre vol dir saber també com se sent. Si volem entendre als nostres fills i que ells ens entenguin, necessitem necessàriament ser empàtics. En la mesura que els pares ho siguin, els fills adquiriran amb més facilitat aquesta habilitat. Quantes vegades no haurem dit: “fill, vols escoltar!” També és curiós que una de les queixes més usuals dels joves adolescents és que els seus pares no els entenen. Probablement l’empatia podria evitar aquestes desavinences.
Hi ha quatre errors en els quals fàcilment podem caure quan volem entendre els fills i que dificulten l’empatia:
- Jutjar: opinem en termes “això és bo per a tu, això és dolent”. La crítica destrueix la confiança. Sabem escoltar els nostres fills sense caure en la crítica?
- Interpretar: avaluem les coses en funció de la nostra experiència. És quasi inevitable, però no oblidem que l’altra persona té una experiència diferent i, per tant, interpreta el que li passa de manera diferent.
- Interrogar: això és preguntar per què ens responguin de la manera com voldríem, per obtenir la resposta que busquem o suposem. Els joves detesten els interrogatoris.
- Aconsellar: qui dóna consells sempre es col·loca en un nivell superior. Aconsella el que no té el problema i el veu en l’altre; el que creu saber què cal fer. Per tant, aconsellar sempre crea un desequilibri posicional i situa al nostre interlocutor en una posició d’inferioritat.
Evidentment que hi haurà moments en què haureu de o voldreu jutjar, interpretar, interrogar o aconsellar. En qualsevol cas, sapigueu que l’empatia és una altra cosa. Bàsicament vol dir escoltar sense jutjar ni opinar. I eviteu sempre el sarcasme.
