Psicologia sistèmica i Coaching

Durant aquest període de confinament
SESSIONS ONLINE
** 20 % descompte **

608 77 26 36

Eines per a la comunicació: l’assertivitat

Quelcom que sovint apareix quan hi ha conflictes amb els fills són els crits. De fet, el nivell de decibels de la nostra comunicació és un bon indicador de l’estat de salut de la relació. Si els pares criden, els fills tendiran a fer-ho també. Un crit no és senyal de serenor, indica frustració, incorpora l’agressivitat en la parla i, evidentment, demostra falta de recursos.

L’assertivitat és un recurs necessari per a la bona comunicació. És una habilitat emocional, perquè requereix tenir plena consciència del que sentim i ens ajuda a gestionar millor les nostres emocions. També se l’anomena comunicació no violenta. Evita discussions i  facilita l’escolta, requisit necessari per a poder-nos entendre.

L’assertivitat és la capacitat d’expressar la nostra opinió o les nostres idees, d’una manera serena i sense agressivitat. La clau resideix en parlar des del JO, en lloc del TU acusatori. “Necessito que respectis el que et vas comprometre l’altre dia…”, és una frase assertiva. “Mai acompleixes els teus compromisos…”, no és una frase assertiva.

L’assertivitat consta de 4 passes:

  1. Saber descriure què ha passat sense interpretar ni jutjar, essent el màxim objectiu possible. Per exemple: “Havíem quedat a les 4 de la tarda i t’has presentat a les 5”.
  2. Identificar què sento: “Em sento frustrada, enfadada, no respectada”.
  3. Prendre consciència de la necessitat que ha estat desatesa: “Necessito que respectin els compromisos per poder atendre les meves responsabilitats sense enuig ni frustració i amb el temps necessari per atendre-les amb tranquil·litat. També necessito sentir-me respectada, que em tinguin en compte”.
  4. Fer la petició: “La pròxima vegada que et comprometis a alguna cosa, voldria que ho fessis. Si no pots, digues-m’ho amb temps perquè puguem buscar una alternativa”.

Si els vostres fills criden, escolteu primer. Ajudeu-los a expressar què ha passat. De vegades cal calmar-los prèviament; la serenitat és important. Després ajudeu-los a posar paraules al que senten. No és el mateix estar trist que frustrat, per exemple. La consciència del que senten permetrà després saber quina necessitat hi ha al darrere i el grau d’importància per a ells. També ajuda a trobar diferents maneres de satisfer-la. En aquest punt rau la diferència entre una comunicació no violenta (basada en el que necessito), d’una agressiva (basada en l’insult o l’acusació). Quan parlo des de la meva necessitat no ataco a l’altre, perquè estic en el JO. A partir de la necessitat podran plantejar la petició que evitarà que tornin a sentir el disgust que han sentit anteriorment. Com tota habilitat, l’expertesa s’aconsegueix amb la pràctica.

Comparte el artículo:

Uso de Cookies Usamos cookies para proveerte del servicio y funciones propuestas en nuestra página web y para mejorar la experiencia de nuestros usuarios.   
Privacidad