Eines per a la comunicació: l’assertivitat

Quelcom que sovint apareix quan hi ha conflictes amb els fills són els crits. De fet, el nivell de decibels de la nostra comunicació és un bon indicador de l’estat de salut de la relació. Si els pares criden, els fills tendiran a fer-ho també. Un crit no és senyal de serenor, indica frustració, incorpora l’agressivitat en la parla i, evidentment, demostra falta de recursos.

L’assertivitat és un recurs necessari per a la bona comunicació. És una habilitat emocional, perquè requereix tenir plena consciència del que sentim i ens ajuda a gestionar millor les nostres emocions. També se l’anomena comunicació no violenta. Evita discussions i  facilita l’escolta, requisit necessari per a poder-nos entendre.

L’assertivitat és la capacitat d’expressar la nostra opinió o les nostres idees, d’una manera serena i sense agressivitat. La clau resideix en parlar des del JO, en lloc del TU acusatori. “Necessito que respectis el que et vas comprometre l’altre dia…”, és una frase assertiva. “Mai acompleixes els teus compromisos…”, no és una frase assertiva.

L’assertivitat consta de 4 passes:

  1. Saber descriure què ha passat sense interpretar ni jutjar, essent el màxim objectiu possible. Per exemple: “Havíem quedat a les 4 de la tarda i t’has presentat a les 5”.
  2. Identificar què sento: “Em sento frustrada, enfadada, no respectada”.
  3. Prendre consciència de la necessitat que ha estat desatesa: “Necessito que respectin els compromisos per poder atendre les meves responsabilitats sense enuig ni frustració i amb el temps necessari per atendre-les amb tranquil·litat. També necessito sentir-me respectada, que em tinguin en compte”.
  4. Fer la petició: “La pròxima vegada que et comprometis a alguna cosa, voldria que ho fessis. Si no pots, digues-m’ho amb temps perquè puguem buscar una alternativa”.

Si els vostres fills criden, escolteu primer. Ajudeu-los a expressar què ha passat. De vegades cal calmar-los prèviament; la serenitat és important. Després ajudeu-los a posar paraules al que senten. No és el mateix estar trist que frustrat, per exemple. La consciència del que senten permetrà després saber quina necessitat hi ha al darrere i el grau d’importància per a ells. També ajuda a trobar diferents maneres de satisfer-la. En aquest punt rau la diferència entre una comunicació no violenta (basada en el que necessito), d’una agressiva (basada en l’insult o l’acusació). Quan parlo des de la meva necessitat no ataco a l’altre, perquè estic en el JO. A partir de la necessitat podran plantejar la petició que evitarà que tornin a sentir el disgust que han sentit anteriorment. Com tota habilitat, l’expertesa s’aconsegueix amb la pràctica.

Comparte el artículo:

El repte de començar de nou

L’any 2019 es van celebrar a Catalunya aproximadament 27.000 matrimonis, mentre que es van registrar uns 17.000 divorcis. Aproximadament 6 de cada 10 matrimonis acaben en ruptura i la duració

Sexualitat i adolescència

La sexualitat és per a la majoria de les persones un aspecte essencial i molt especialment en les relacions de parella. L’adolescència, a partir dels canvis que genera la pubertat,

Tenir èxit a la vida

El concepte d’èxit és absolutament subjectiu, depèn de l’escala de valors de cadascú. Hi ha qui valora més el prestigi, altres l’estatus social o econòmic, altres la tranquil·litat o els

S’educa igual a tots els fills?

Com a pares íntegres que volem ser, en cas de tenir més d’un fill, voldríem donar les mateixes oportunitats a tots ells i, per tant, educar-los de la mateixa manera.

Temps de crisi: Qui soc?

En temps d’incertesa, la seguretat és un estat desitjat. Aquesta és una característica dels temps que vivim, especialment perquè actualment la incertesa afecta la salut, un valor molt preuat. Ara

Demanar o exigir?

Qui demana és perquè espera rebre. Per demanar cal haver-se guanyat el dret a fer-ho i una llei sagrada que ens ensenya la vida és que quan es trenca l’equilibri

Buscant a papà i a mamà

La cerca de parella respon a diverses necessitats pròpies de la nostra condició de mamífers evolucionats, com són la comunicació, l’afecte i la sexualitat. La comunicació, que permet compartir experiències

Orgull o dignitat

L’enamorament té data de caducitat. Segons estudis realitzats recentment, l’enamorament -en la seva màxima intensitat- no acostuma a anar més enllà dels nou-cents dies. Evidentment, aquesta és una data estadística

Resiliència: torna a aixecar-te

Els pares volem que els fills creixin forts i sans. La fortalesa és més una qüestió mental que física. La resiliència –junt amb l’empatia i l’assertivitat– són competències emocionals i

Eines per a la comunicació: l’assertivitat

Quelcom que sovint apareix quan hi ha conflictes amb els fills són els crits. De fet, el nivell de decibels de la nostra comunicació és un bon indicador de l’estat

Eines per a la comunicació: L’empatia

Les competències emocionals són habilitats que ens permeten relacionar-nos amb altres persones de manera satisfactòria, tant per a nosaltres com per als altres, així com establir activitats cooperatives. Això és

Ritus de trànsit per a adolescents

Fa uns anys vaig fer un viatge per Kènia i Tanzània. Una de les moltes coses que em va sorprendre d’aquells països africans va ser veure grups de joves adolescents

Uso de Cookies Usamos cookies para proveerte del servicio y funciones propuestas en nuestra página web y para mejorar la experiencia de nuestros usuarios.    Ver Política de cookies