Una família és un sistema; és un conjunt d’individus que es relacionen entre ells a partir d’unes normes o estils de convivència més o menys explícits. És evident que hi ha famílies que es relacionen harmònicament, d’altres de forma persistentment conflictiva i d’altres que oscil·len entre moments de benestar i moments de malestar.
La família és un sistema jeràrquic, perquè no tots els seus membres tenen les mateixes responsabilitats. Això es fa palès quan comparem les “obligacions” que recauen en els pares amb les que assumeixen els fills, però àdhuc entre germans d’edats dispars podem veure també aquestes diferències. Tanmateix, la posició dels pares hauria de ser sempre igualitària.
Quan un membre de la família no ocupa el lloc que el correspon dins l’escala jeràrquica, l’ordre s’altera i apareix el conflicte i el patiment. Exemples de desordres familiars són:
- Un dels pares vol ocupar un lloc de privilegi o de poder sobre l’altre i el desautoritza davant dels fills.
- Un dels pares exclou de la seva mirada afectuosa a l’altre i col·loca en el seu lloc a un fill o una filla. De vegades fins i tot fa responsable de la seva felicitat a aquest fill.
- Els fills s’investeixen d’orgull i se senten superiors als pares.
- Els germans entren en un joc de poder entre ells, consentit per un o ambdós pares.
L’ordre a la família sempre ve causat per l’ordre d’arribada: primer va ser la parella i després van venir els fills. L’arribada dels fills moltes vegades capgira l’ordre i la parella deixa de cuidar-se, deixa de considerar que ells són els puntals del sistema familiar, deixen de prestar-se atenció i cuidar-se, i deixen de tenir estones de parella. Habitualment, l’any posterior al part, la sexualitat i el temps exclusiu de parella queden afectats, però l’afecte i la tendresa poden i haurien de continuar existint. Passat un període de lactància raonable, la sexualitat i el temps de parella hauria de recuperar-se com un vincle creatiu, saludable i necessari.
I què passa quan una parella amb fills, pel motiu que sigui, decideix separar-se? Llavors la prioritat la tenen els fills, fins i tot davant de parelles posteriors. Una nova relació hauria de respectar sempre la prioritat que els fills tenen pel pare o la mare que els té. Les decisions que pertoqui prendre als progenitors sempre han de vetllar pel benestar present i futur dels fills. Els pares ja no són parella, però continuen essent responsables de la seva criança i educació. El benestar dels fills s’ho mereix.
