Qui demana és perquè espera rebre. Per demanar cal haver-se guanyat el dret a fer-ho i una llei sagrada que ens ensenya la vida és que quan es trenca l’equilibri entre el rebre i el donar, tard o d’hora apareixerà un conflicte en la relació entre donant i receptor. En una relació de parella, aquest equilibri és essencial. Una parella s’enforteix quan es genera una relació recíproca equilibrada entre el rebre i el donar. Donar sempre genera deute en l’altre, i pot passar que el deute acabi sent tan gran que el deutor sigui incapaç de saldar-lo i opti per retirar-se de la relació. Sovint, qui dóna més i es queixa d’una situació de desequilibri, creu que no pot fer res per canviar les coses. I sí que pot fer: donar menys i tenir més cura de si mateixa. No fer-ho, perpetua el desequilibri.
Però hi ha altres relacions que són desequilibrades de forma natural: com la dels fills i pares. Els primers no poden donar mai en la mateixa mesura que reben dels pares. És llei de vida també. De la mateixa manera ens passa a tots respecte la Mare Terra. Ella sempre ens donarà molt més. Però aquest donar –o millor dit, el nostre rebre– també té un límit. Hi ha un rebre responsable i un altre que no. La situació mediambiental que patim ho demostra. Això també passa amb els fills.
La síndrome del “petit tirà”, amb baixa tolerància a la frustració, és una realitat preocupant en molts casos. L’adolescència és el moment en què acostuma a esclatar aquesta síndrome i crea situacions difícilment sostenibles. La sobreprotecció dels pares vers els fills és la causa principal. Permetem l’exigència, en lloc de la petició, i un excés d’indolència. Crear una “cultura” familiar de la petició comença en la pròpia relació entre pares. Si existeix equilibri entre ells, és molt més fàcil que amb els fills no s’adoptin postures excessivament desequilibrades.
Demanar passa a ser una exigència quan:
- Ho fem de manera poc amable,
- sense agrair el que puc rebre,
- oblidant que la petició pot no ser atesa –en aquest moment o mai– per circumstàncies que no depenen de mi,
- fent la petició quan a mi em peta, sense considerar si és el millor moment per a qui l’ha d’escoltar.
Crear aquesta “cultura” de la petició és sembrar llavors de concòrdia i ordre. Encara que és absolutament compatible amb l’amor, per educar amb valors als fills cal quelcom més que amor. Cal també perseverança, intel·ligència i temps.
