Demanar o exigir?

Qui demana és perquè espera rebre. Per demanar cal haver-se guanyat el dret a fer-ho i una llei sagrada que ens ensenya la vida és que quan es trenca l’equilibri entre el rebre i el donar, tard o d’hora apareixerà un conflicte en la relació entre donant i receptor. En una relació de parella, aquest equilibri és essencial. Una parella s’enforteix quan es genera una relació recíproca equilibrada entre el rebre i el donar. Donar sempre genera deute en l’altre, i pot passar que el deute acabi sent tan gran que el deutor sigui incapaç de saldar-lo i opti per retirar-se de la relació. Sovint, qui dóna més i es queixa d’una situació de desequilibri, creu que no pot fer res per canviar les coses. I sí que pot fer: donar menys i tenir més cura de si mateixa. No fer-ho, perpetua el desequilibri.

Però hi ha altres relacions que són desequilibrades de forma natural: com la dels fills i pares. Els primers no poden donar mai en la mateixa mesura que reben dels pares. És llei de vida també. De la mateixa manera ens passa a tots respecte la Mare Terra. Ella sempre ens donarà molt més. Però aquest donar –o millor dit, el nostre rebre– també té un límit. Hi ha un rebre responsable i un altre que no. La situació mediambiental que patim ho demostra. Això també passa amb els fills. 

La síndrome del “petit tirà”, amb baixa tolerància a la frustració,  és una realitat preocupant en molts casos. L’adolescència és el moment en què acostuma a esclatar aquesta síndrome i crea situacions difícilment sostenibles. La sobreprotecció dels pares vers els fills és la causa principal. Permetem l’exigència, en lloc de la petició, i un excés d’indolència. Crear una “cultura” familiar de la petició comença en la pròpia relació entre pares. Si existeix equilibri entre ells, és molt més fàcil que amb els fills no s’adoptin postures excessivament desequilibrades.

Demanar passa a ser una exigència quan:

  • Ho fem de manera poc amable,
  • sense agrair el que puc rebre,
  • oblidant que la petició pot no ser atesa –en aquest moment o mai– per circumstàncies que no depenen de mi,
  • fent la petició quan a mi em peta, sense considerar si és el millor moment per a qui l’ha d’escoltar.

Crear aquesta “cultura” de la petició és sembrar llavors de concòrdia i ordre. Encara que és absolutament compatible amb l’amor, per educar amb valors als fills cal quelcom més que amor. Cal també perseverança, intel·ligència i temps.

Comparte el artículo:

El repte de començar de nou

L’any 2019 es van celebrar a Catalunya aproximadament 27.000 matrimonis, mentre que es van registrar uns 17.000 divorcis. Aproximadament 6 de cada 10 matrimonis acaben en ruptura i la duració

Sexualitat i adolescència

La sexualitat és per a la majoria de les persones un aspecte essencial i molt especialment en les relacions de parella. L’adolescència, a partir dels canvis que genera la pubertat,

Tenir èxit a la vida

El concepte d’èxit és absolutament subjectiu, depèn de l’escala de valors de cadascú. Hi ha qui valora més el prestigi, altres l’estatus social o econòmic, altres la tranquil·litat o els

S’educa igual a tots els fills?

Com a pares íntegres que volem ser, en cas de tenir més d’un fill, voldríem donar les mateixes oportunitats a tots ells i, per tant, educar-los de la mateixa manera.

Temps de crisi: Qui soc?

En temps d’incertesa, la seguretat és un estat desitjat. Aquesta és una característica dels temps que vivim, especialment perquè actualment la incertesa afecta la salut, un valor molt preuat. Ara

Demanar o exigir?

Qui demana és perquè espera rebre. Per demanar cal haver-se guanyat el dret a fer-ho i una llei sagrada que ens ensenya la vida és que quan es trenca l’equilibri

Buscant a papà i a mamà

La cerca de parella respon a diverses necessitats pròpies de la nostra condició de mamífers evolucionats, com són la comunicació, l’afecte i la sexualitat. La comunicació, que permet compartir experiències

Orgull o dignitat

L’enamorament té data de caducitat. Segons estudis realitzats recentment, l’enamorament -en la seva màxima intensitat- no acostuma a anar més enllà dels nou-cents dies. Evidentment, aquesta és una data estadística

Resiliència: torna a aixecar-te

Els pares volem que els fills creixin forts i sans. La fortalesa és més una qüestió mental que física. La resiliència –junt amb l’empatia i l’assertivitat– són competències emocionals i

Eines per a la comunicació: l’assertivitat

Quelcom que sovint apareix quan hi ha conflictes amb els fills són els crits. De fet, el nivell de decibels de la nostra comunicació és un bon indicador de l’estat

Eines per a la comunicació: L’empatia

Les competències emocionals són habilitats que ens permeten relacionar-nos amb altres persones de manera satisfactòria, tant per a nosaltres com per als altres, així com establir activitats cooperatives. Això és

Ritus de trànsit per a adolescents

Fa uns anys vaig fer un viatge per Kènia i Tanzània. Una de les moltes coses que em va sorprendre d’aquells països africans va ser veure grups de joves adolescents

Uso de Cookies Usamos cookies para proveerte del servicio y funciones propuestas en nuestra página web y para mejorar la experiencia de nuestros usuarios.    Ver Política de cookies