Buscant a papà i a mamà

La cerca de parella respon a diverses necessitats pròpies de la nostra condició de mamífers evolucionats, com són la comunicació, l’afecte i la sexualitat. La comunicació, que permet compartir experiències d’una manera conscient i participativa, és una necessitat  d’ordre mental, fruit de l’evolució del nostre neocòrtex. L’afecte és una característica dels mamífers; és una necessitat d’ordre emocional. La sexualitat és l’impuls més antic i primitiu i té com a funció primària la perpetuació de l’espècie, encara que el ser humà hi ha afegit altres motivacions com el joc, el gaudi o el poder. Quan la comunicació, l’afecte i la sexualitat són insatisfactoris, la parella també pot continuar la relació per necessitats logístiques o materials, però sovint amb tensions i retrets.

Totes aquestes necessitats són vitals i només certs traumes poden tallar la seva expressió. Freqüentment, aquestes necessitats també poden generar dependència,  quan considerem que només una i exclusiva persona pot ajudar a satisfer-les.

Malgrat que en l’ésser humà la ment ha fet un salt qualitatiu molt important, les necessitats d’ordre emocional continuen tenint una importància cabdal en les nostres vides. La seguretat, l’autoestima i la pertinença a la família són fruit de les vivències emocionals de la infantesa. Les primeres persones que ens donen afecte són – i haurien de ser– el pares. Per això, qualsevol dèficit (per absència o ignorància) o excedent afectiu (per sobreprotecció) procedents dels pares deixarà una empremta en el nen que arrossegarà en la seva vida adulta.

En la relació de parella sovint busquem la compensació dels dèficits nutritius emocionals que no vam rebre de petits, o busquem prorrogar la sobreprotecció rebuda. Quan això passa, la relació no esdevé un ball entre iguals, sinó una dansa on un demana i l’altre es veu amb l’obligació de donar. El resultat és exigència i, tanmateix, frustració quan el nostre nen petit intern, ferit o consentit, no rep les atencions que reclama.

Ningú no pot suplir el que no vam rebre de petits. Només amb un acte d’acceptació del que va ser i amb la consciència plena de ser éssers complets i autosuficients podem afrontar una relació de parella amb confiança i seguretat. El contrari seria com llançar-se a una piscina sense saber nedar, perquè és evident que en aquest cas necessitarem algú que ens rescati o eviti que ens ofeguem.

Ser adult és esdevenir autònom, també emocionalment. Cal treballar-se i sanar les pròpies ferides per establir una relació de parella enriquidora i amb vincles saludables. També cal cuidar als nostres menuts, perquè creixin en un ambient emocionalment nutritiu i que faciliti el seu procés maduratiu.

Comparte el artículo:

La comunicació tòxica

La comunicació serveix per entendre’ns. Malgrat que això ho sabem tots, sovint amb la comunicació ens fem mal. El que hauria de ser una eina per millorar la convivència, de

Ocupar el nostre lloc com a pares

Els pares, de vegades, patim “absentisme” familiar. Altres vegades, volem “repicar campanes i anar a processó”. Com a pares hauríem de considerar la diferència entre educar i instruir. Als pares

Sense arrels no hi ha ales

Hi ha qui diu que un nen arriba a la vida com si fos una mena de pissarra en blanc; tanmateix, el teu fill ha vingut al món —o vindrà—,

On ets, pare?

Estem vivint aires de canvi. Necessitem noves paternitats, fruit de noves masculinitats, i la família és l'espai primigeni on cal produir en primer lloc aquest canvi. Necessitem pares compromesos, que

El camí de la prosperitat i l’èxit

Sense dubtes, tu que llegeixes aquestes línies voldries ser feliç. I si tens fills, segur que també ho desitges per a ells. Però, quin és el secret per esdevenir exitós? 

El repte de començar de nou

L’any 2019 es van celebrar a Catalunya aproximadament 27.000 matrimonis, mentre que es van registrar uns 17.000 divorcis. Aproximadament 6 de cada 10 matrimonis acaben en ruptura i la duració

Sexualitat i adolescència

La sexualitat és per a la majoria de les persones un aspecte essencial i molt especialment en les relacions de parella. L’adolescència, a partir dels canvis que genera la pubertat,

Tenir èxit a la vida

El concepte d’èxit és absolutament subjectiu, depèn de l’escala de valors de cadascú. Hi ha qui valora més el prestigi, altres l’estatus social o econòmic, altres la tranquil·litat o els

S’educa igual a tots els fills?

Com a pares íntegres que volem ser, en cas de tenir més d’un fill, voldríem donar les mateixes oportunitats a tots ells i, per tant, educar-los de la mateixa manera.

Temps de crisi: Qui soc?

En temps d’incertesa, la seguretat és un estat desitjat. Aquesta és una característica dels temps que vivim, especialment perquè actualment la incertesa afecta la salut, un valor molt preuat. Ara

Demanar o exigir?

Qui demana és perquè espera rebre. Per demanar cal haver-se guanyat el dret a fer-ho i una llei sagrada que ens ensenya la vida és que quan es trenca l’equilibri

Buscant a papà i a mamà

La cerca de parella respon a diverses necessitats pròpies de la nostra condició de mamífers evolucionats, com són la comunicació, l’afecte i la sexualitat. La comunicació, que permet compartir experiències

Uso de Cookies Usamos cookies para proveerte del servicio y funciones propuestas en nuestra página web y para mejorar la experiencia de nuestros usuarios.    Ver Política de cookies