Quan ens relacionem amb algú, ho fem sempre adoptant un rol, una actitud, una postura. Podem presentar-nos com una persona simpàtica, desconfiada, servicial, autoritària, víctima, etc., segons el moment i com es presenti l’altre. Això, evidentment també passa amb la parella. Una vegada triat el rol o personatge, interactuem. Podríem dir que el “joc” ha començat.
El joc, l’encaix, queda definit pels personatges triats, de manera que hi ha una regles que regulen la relació. Aquestes regles sempre són establertes per consens entre ambdues parts -de forma conscient o inconscient-.
En la parella hi ha tres maneres d’encaixar no saludables, que no permeten el creixement de la relació; i una manera saludable, que permet el desenvolupament personal des del respecte mutu. Perquè una relació de parella mai hauria de ser el destí final d’un viatge, sinó un espai d’aprenentatge i creixement personal i compartit. Els tres jocs no saludables serien:
- Pare/mare – filla/fill: Es dona quan un dels membres té la necessitat de ser protegit i cuidat, i l’altre té la necessitat de protegir i cuidar. La causa d’aquestes actituds es troba habitualment en els programes heretats de les respectives famílies d’origen.
- Mestre – alumne: Aquesta és també una relació desigual. Un és el que sap el que cal fer, pensar o dir en cada moment, i l’altre habitualment no té un criteri suficient per qüestionar el que diu el “mestre”.
- Perpetrador – víctima: Aquest és un altre dels patrons habituals entre parelles. De vegades, els rols s’intercanvien per torns, establint-se una relació de retrets recíprocs. Lamentablement, hi ha parelles que basen el seu vincle en un conflicte continuat.
Algun d’aquests jocs et ressona? Si és així, no oblidis que es tracta d’un “joc” en què sovint algú o ningú s’ho passa bé. Quin rol prens tu en aquest joc? Sabies que el personatge que tries podria ser diferent, però que la teva conducta habitual t’acaba fent creure que és l’únic possible?
Donat que en els tres casos anteriors existeix una desigualtat evident, el joc saludable és aquell que s’estableix en el marc de la igualtat i la dignitat mútues. Sorgeix quan ens relacionem recíprocament com adults. Actuem com adults quan tenim en compte tres coses: les necessitats pròpies, les de la parella i les de la relació -que poden ser diferents -. L’adult para, respira, pensa i actua. És una persona conscient de les ferides que porta i té molta cura de no ferir l’altre. La dignitat i el respecte guien sempre aquest joc saludable. T’hi apuntes?
