Fa temps que corro per aquest món. Porto ja set primaveres en el meu sac. Fins ara vosaltres heu estat els meus referents. No sabeu pas com us agrairé en el futur totes les llavors d’estima, paciència, serenitat i coratge que heu sembrat a la meva vida. Aquests primers anys han estat cabdals, perquè he pogut començar a desplegar els meus talents (a partir d’ara els faré molt més visibles) i aprendre el que vol dir ser responsable. Tot i això, he pogut experimentar-ho amb alegria, perquè m’heu permès ser el que soc, un nen, i alhora, heu sabut que soc com una petita esponja, altament sensible, que absorbeix allò que vosaltres em mostreu, no tant amb paraules, sinó amb el vostre exemple silenciós.
Però ara, que he crescut suficient, necessito distanciar-me una mica de vosaltres (no afectivament, sinó físicament), per mirar el món en el què hauré d’espavilar-me sol d’aquí a uns anys, posar-lo a prova i, sobretot, posar-me a prova a mi mateix. Més enllà de què continueu sent les persones més importants que conec, cal que senti que confieu en mi. Sense aquesta confiança sentiré por i enuig, la qual cosa es tornarà en desmotivació i frustració quan arribi a l’adolescència.
Potser ja us n’heu adonat: no soc com vosaltres, tinc el meu propi caràcter, potser fins i tot soc molt diferent, perquè certament no he vingut a complir les expectatives de ningú, ni tan sols les vostres, sinó a descobrir el meu propi camí. Cadascú té la seva pròpia estrella. Jo no conec la vostra, però m’agradaria saber que l’heu seguit i que no us heu doblegat a “les circumstàncies”. En qualsevol cas, deixeu-me seguir la meva (que aniré descobrint al llarg dels anys) i no projecteu a la meva vida la vostra, com un far que acabaria sent la meva presó. Necessito oportunitats per experimentar. No manuals que em converteixin en una ovella.
Aquesta és la primera petició que us faig. Però en tinc una altra, tant o més important que aquesta. Potser ja sabeu que jo aprenc més de l’experiència que dels discursos. Ai, quants discursos us podreu estalviar si sou coherents i treballeu com un equip, si apreneu a consensuar els vostres diferents punts de vista i us mostreu com una parella equilibrada i que es respecta. Bé, el que us demano també és que us cuideu (entre vosaltres i cadascun a si mateix). La vostra autoestima, serà l’inici de la meva; la vostra felicitat, serà l’inici de la meva; el vostre compromís amb la vida i la natura, serà l’inici del meu. Necessito pares en plena forma. Així, podré anar encara més enllà d’on vosaltres hàgiu arribat.
