Coneixes què és l’efecte Bannister? És la idea que una creença generalitzada pot suposar un mur psicològic infranquejable per realitzar alguna cosa; és a dir, que no podem realitzar res en la qual cosa no hi creiem.
Però qui era Bannister? Fins a l’any 1954 no es creia possible córrer la milla (1.609 m) en menys de quatre minuts. El record el tenia un corredor suec (Gunder Hägg) des de 1945, que ho va fer en poc més d’aquest temps. Experts en medecina havien publicat diversos articles en què havien afirmat que baixar dels quatre minuts era fisiològicament impossible, amb el risc de morir si s’intentava. Aquesta creença era veritablement un “MUR”.
Però Roger Bannister, atleta i estudiant de medecina, es va entestar a rebaixar la marca mundial i, amb ajuda de dos companys corredors, ho va aconseguir el dia 6 de maig de 1954 a Òxford. La proesa va ser tan notòria que fins i tot es va paralitzar l’activitat del Parlament britànic per celebrar aquesta gesta. Però la qüestió més extraordinària és què, una vegada superar el mur psicològic dels quatre minuts, l’any següent ho van aconseguir 37 atletes en diferents llocs del món, després de dècades d’intents infructuosos.
Certament, les creences construeixen la nostra identitat. El concepte de JO se sustenta en les creences que tenim de nosaltres mateixos: “Jo soc simpàtic, atrevit, lleig, maldestre, intel·ligent, un desastre…” Les creences són els permisos que ens donem a nosaltres mateixos per actuar. Si crec que no puc fer tal o tal altra cosa, la motivació i la meva disposició mental i energètica cauran en picat. Però si crec que alguna cosa és possible i que tinc les capacitats per aconseguir-ho, serà molt més fàcil.
Les creences tenen un poder increïble, especialment les inconscients, perquè ens condicionen sense sovint saber-ho. Es construeixen les unes sobre les altres, damunt dels fonaments de les lleialtats familiars i les expectatives que han projectat en nosaltres els nostres pares i persones de referència. També per les experiències viscudes i els mecanismes d’autoprotecció que tots tenim (pors).
Podem dir que als set anys un nen o una nena ja té una base de creences prou sòlida per configurar i condicionar la seva personalitat, el que creurà de si mateix i d’allò que pot aconseguir i de quina manera. Després, normalment, les experiències posteriors intentaran confirmar aquest conjunt de creences.
Les creences es construeixen amb paraules, les que hem sentit, les que ens diem a nosaltres mateixos i les que diem als nostres fills. Per tant, cuidem les paraules! Tenen un efecte màgic.
