Fa uns dies vaig tenir la sort d’assistir a la presentació del documental de Ferran Latorre “Tancant el cercle”, on presenta la seva història de com va aconseguir realitzar allò que va somniar quan era adolescent: conquerir l’Everest. De fet, aquest somni el va dur a conquerir no només aquest cim, sinó els 14 vuitmils del planeta i a convertir-se un referent de l’alpinisme català. En Ferran destacava que a la vida, per acomplir els somnis més agosarats, calen dues coses: amor (que jo vaig entendre com passió pel que fas) i curiositat.
Al llarg de la seva infantesa un nen aprendrà moltes coses. El seu cervell està dissenyat per aprendre, perquè el sistema neuronal no neix format sinó que va creant constantment noves xarxes neuronals. Encara que aquest procés és un mecanisme de pura supervivència (els nous coneixements ens fan cada vegada més autònoms i més aptes per a sobreviure), també permet a l’ésser humà evolucionar i descobrir la manera de ser més feliç. Per això, podem dir que un nen és indefectiblement un explorador nat.
Un explorador és una persona curiosa. I un nen ho és des que neix. Explora amb la boca al principi, la mirada s’afegeix aviat i de mica en mica anirà incorporant les mans, cada vegada més destres. També prendrà a caminar per arribar abans als llocs i a on no hi arriba gatejant. És un acte instintiu que demostra la voluntat de saber.
Però, lamentablement, molts pares tallen aquesta curiositat innata en els seus fills perquè els molesta “perdre” temps donant respostes o per por de no poder-los protegir si s’atreveixen en aventures que els allunya de la seva mirada. D’altra banda, ja he comentat moltes vegades que la sobreprotecció és una estratègia que limita el desenvolupament natural dels fills i els torna inútils, dependents o frustrats, o tot al mateix temps. Després, la sobreprotecció, passarà factura a l’adolescència de mil i una maneres, però cap agradable.
Cal fomentar aquesta curiositat innata dels nens, premiant el seu esforç i desig per a conèixer, no reprimint-la. La curiositat obra la ment i facilita l’aprenentatge. Sense ella, tots els avenços que ha fet la humanitat haguessin estat simplement conseqüència de l’atzar. Potser sí que si perdem la curiositat per conèixer noves coses estem una mica menys vius.
I com la podem fomentar? Doncs dedicant-hi temps a satisfer els afanys exploratoris del nen, també a través dels jocs i els contes, o oferint-los sorpreses, activitats i experiències noves i inesperades. No els lligueu amb una corda rígida, sinó acompanyeu-los sempre amb una goma elàstica que els permeti explorar i tornar a casa quan ho necessitin.
