Allò que no coneixem no podem estimar-ho plenament. Moltes vegades creiem estimar sense reconèixer la naturalesa intrínseca de l’altra persona i, en definitiva, sense acceptar-la. Això ens passa sovint amb els fills i també amb la parella. Llavors la relació afectiva es torna un intent de canviar a l’altre, perquè pensem que la nostra manera de fer, de pensar i sentir és millor.
Un nadó, quan arriba a aquest món, ja porta una determinada càrrega genètica i ha rebut i rebrà tota una herència experiencial -a través dels pares- que ve del sistema familiar al qual pertany. Un nadó no és un llibre en blanc, sinó que arriba amb unes quantes pàgines ja escrites. I aquest ser, tan únic i excepcional, que té una naturalesa intrapsíquica pròpia, serà confrontat amb les expectatives dels pares i de la societat, que li diran què ha de fer i com s’ha de pensar, moltes vegades de manera contrària a la seva pròpia naturalesa.
L’educació és evidentment necessària, per aprendre a gestionar les pròpies necessitats i compatibilitzar-les amb les dels altres, que no sempre coincideixen. Però una educació també pot ser repressora, quan no considera les capacitats innates de l’individu. Voler donar a tots els infants la mateixa educació i en el mateix moment, sense respectar les qualitats internes pròpies i el ritme que cadascú necessita, és sovint educar per a la frustració. Sense dubte, en els centres educatius hi ha una manca de recursos humans per a poder oferir una educació lliure i respectuosa amb les necessitats i característiques pròpies de cada nen.
Els fills no han vingut a aquest món a complir les expectatives dels seus pares. Ells tenen un camí propi per descobrir, transitar i experimentar. Comprendre als fills i la seva pròpia naturalesa, és imprescindible si volem educar-los amb amor i a l’hora respecte. Per exemple, sovint la hiperactivitat dels pares acaba convertint-se en molesta hiperactivitat dels fills. En aquests casos, si aquests nens expliquessin què necessiten, potser demanarien uns pares més tranquils i propers.
Un individu té uns trets propis caracterològics innats i altres que anirà adquirint mentre creix, fruit de l’educació rebuda. Si aquests últims no respecten els primers, el nen anirà acumulant frustració i ràbia, que pot esdevenir en caràcter submís o, altrament, molt desafiant per a la família.
Les persones construïm la nostra personalitat segons diferents eixos (n’hi ha més d’un model):
- Llibertat – Control
- Racionalitat – Visceralitat
- Iniciativa i lideratge – Treball
- Materialitat i possessions – Experiències i vincles
- Individual – Grupal
- Extraversió – Introversió
Si comprenem al nostre fill segons aquests eixos, més enllà de les nostres expectatives, podrem oferir-li una educació més singular, potenciadora i respectuosa.
