Com a pares íntegres que volem ser, en cas de tenir més d’un fill, voldríem donar les mateixes oportunitats a tots ells i, per tant, educar-los de la mateixa manera. Malgrat aquesta lloable intenció, el cert és que no podem educar-los a tots per igual. L’evidència és inqüestionable: no hi ha dos germans exactament iguals, ni que siguin bessons.
A què respon aquest fet inevitable? Quatre són els motius pels quals no és possible una criança i una educació idèntiques:
- Qüestió de gènere: Malgrat que socialment es busca la igualtat d’oportunitats pels dos sexes, veritablement aquesta equiparació no és real. Avui dia s’exigeix més a les noies i s’és més permissiu amb els nois. La sobreprotecció que afecta més als fills mascles dona lloc al que Giorgio Nardone (gran psicoterapeuta italià) explica: estem creant una societat d’homes inútils i de dones frustrades.
- Qüestió d’edat i d’ordre d’arribada: El primogènit ha d’obrir camí i es troba a pares inexperts. El següent ja té un camí obert, els pares tenen més experiència i sovint no voldran cometre els mateixos “errors” que amb el primer. En general, el primer fill hauria de tenir més privilegis i més deures, perquè aquest haurien de dependre de les capacitats dels fills i, certament, aquestes s’amplien amb l’edat. Tractar a tots els fills per igual, quan tenen diferent edat no és precisament encertat. No es tracta aquí de democràcia, sinó de maduració.
- Els pares no estan en el mateix moment vital en el primer naixement que en els posteriors: Fruit del que he explicat en el paràgraf anterior, els pares no es troben en el mateix moment quan neix un primer fill o un de posterior. De vegades, les expectatives dels pares no són tampoc les mateixes per a un fill que per a un altre. Sistèmicament, l’ordre dels fills guarda relació amb l’ordre que han tingut els pares en relació amb els seus respectius germans i, hi ha una tendència a repetir certs patrons que els mateixos pares han viscut durant la seva infantesa.
- Qüestió de rols: Amb independència del rol que ja comporta el gènere, existeixen una sèrie de rols que els pares posen a disposició de forma inconscient: rebel, submís, tímid, extravertit, indolent, creatiu… En general, quan un fill assumeix un rol, aquest ja queda ocupat i al germà següent li tocarà vestir-se amb una etiqueta diferent.
A cada fill cal donar-li les oportunitats que necessita per madurar. No posar-li els reptes que per l’edat li corresponen implica retardar la seva maduració.
