Hem començat un nou any i Nadal ja és història. Les festes nadalenques són probablement les més emotives de tot l’any. Les vivim amb gran alegria per retrobar-nos amb aquells que estimem, però també amb certa tristesa per no poder-les compartir amb aquells que ja no hi són o ens agradaria que hi fossin. Temps de contrastos emocionals. Per a alguns, és moment de tornar a casa; però altres, si poguessin, esborrarien aquestes dates del calendari. És probable que el consumisme, que cada vegada més les impregna, hi contribueixi. Perquè, sobre manera, hem substituït l’essència del solstici d’hivern i el renaixement de la llum, per tiberis i compres sense límit. Per això, a molta gent, la buidor acompanya tanta “plenitud”.
Sí, efectivament, Nadal és la festa religiosa que l’Església va fer seva la celebració ancestral del renaixement del Sol. Perquè és evident que si Jesús existí, no va néixer el 25 de desembre. Però com cada vegada estem més lluny dels cicles de la vida i la natura, hem revestit aquestes festes d’artificialitat i llums de colors. Efectivament, Nadal és un període de llums i ombres, com el mateix ésser humà, un individu amb les seves llums i les seves ombres.
Molts voldrien saber com apartar tants núvols grisos del seu cap, perquè el cor s’omplís d’alegria. Us ho diré amb absoluta sinceritat: Aquest és un temps per agrair. No sé si heu fet l’exercici de mirar aquest any passat amb agraïment. Si poguéssim mirar enrere amb ulls de gratitud i amb la certesa de què qualsevol, sí, qualsevol esdeveniment és un regal o una oportunitat per aprendre, el nostre cor s’obriria com una flor. Deixar d’agrair i mirar amb ulls de rancúnia, tanca el cor i ens amarga la vida. L’acceptació sana. La resistència ens emmalalteix. Moltes vegades una taqueta negra desllueix tot un llençol blanc. Com deia Tagore, el poeta bengalí: sovint els arbres no ens deixen veure el bosc.
No sé si ens han ensenyat prou a agrair. Considero que seria bo fer-ho més sovint. Un fet és el que és, però nosaltres creem l’experiència. Som responsables del que sentim, encara que el més fàcil és fer-ne responsables als altres.
L’agraïment ens porta a l’acceptació (que no és el mateix que la resignació). I l’acceptació a l’alegria. La gratitud és una opció. Permeteu-vos un any nou viscut des de l’agraïment, l’acceptació i l’alegria. Mireu als vostres fills i als vostres ancestres amb aquests ulls. Certament, si els Reis mags m’han de portar res, que sigui molt més d’això i que, de pas, se m’enduguin l’orgull i la ignorància.
